jueves, 4 de abril de 2013

separats

la distància i el temps oblidaran
les melangies i enyors conviscudes
que ens van conèixer en l'amor
els paisatges propers i llunyans
els éssers familiars poc vistos
les nostres mascotes compartides
forns traïdors que cremaren sopars
cotxes tronats per carreteres pobres

no ens feriran les bregues d'agulles,
no ens eixordaran els silencis
amb què responíem desacords
els nostres magins exageraran
la cordialitat de les converses
la franquesa de petons honestos
els plaers ingents de les carícies
aquelles permeses o prohibides
que ara són el nostre patrimoni
cada vegada en més llargs lapses
ens trobarem fent tardes de cafè
en els mateixos espais públics
que d'amants defugíem
ens preguntarem per clixés
que respondrem sense pensar
i evitar l'explicació llarga
tindrem gelosia dels nous amants
que sabrem feliços juganers
amb els nostres cossos servats

comiat de llàgrima empostissada
sabrem que no hi ha res a fer
només perquè no farem res
el no ser teu el no ser meva
el pertànyer a aventurers estranys
que mai no haguéssim convidat
ens segrestarà en vides diferents
pretesament felices perquè
perdonem als altres allò que
entre nosaltres ens retrèiem

en sortir la pluja suau de primavera
ens triarà prests recers contraris
fugint de l'aigua més que de l'altre
no sabrem albirar l'arc iris
que regala als nous amants badocs
un horitzó de llevant transparent
que prepara la lluna de cada dia

No hay comentarios:

Publicar un comentario