Páginas

domingo, 11 de agosto de 2013

de tu

al principi

la llàgrima agra es dessagnava
per regenerar-te sencera
reconstruïa la història 
més enllà del record
en l'obscena carícia diària
a la fàcil resposta quotidiana
o el raonament transcendent
de les nostres ànimes sàvies.

després de tu

dia a dia donava vides al món
sota qualsevol pretensió
em lliurava sencer a tothom
per no ser hoste de solitud
no tenia ni preu ni benefici
la paga era apagar el silenci
l'ànima empresonada en el dol
s'envolava sense saber a on
marxava sense saber de què
la perdia i amb ella et perdia

reconstrucció

recupero ma vida de tota la vida
aquella que et va viure plena  
que va maldar morir amb tu
vida que no gosava usar sense tu

torno a estimar més enllà de tu
on t'acaronava en el silenci
m'he obligat a refer-me i viure'm
ara mans noves m'exploren
i em perdonen formes adustes
o lletjors afegides i m'estimen

a voltes tornen moments de tu
que esventen alegries i teatres
esdevenen rituals litúrgics
que ploren que marxessis
i t'homenatgen en l'absència

hi ha una llum verda llunyana
pampallugueja ritmes recordats
t'hi sé veure i escolto les cançons
m'hi atanso tant com puc dansant
i patint que en tocar-la s'apagarà

han passat els dies de plors diaris
potser només és miratge
i l'enyor segueix en la desolació
de l'absència de tu


No hay comentarios:

Publicar un comentario