ironia és dir-te amb el cos el que les paraules confonen fa molt que la moral no sap prohibir i els riures del món es fan de músiques absurdes sabem silenciar el soroll fins a fer-lo sord sabem ser d'amagat i en silenci i apaguem tots els llums només per compartir la ceguesa només per compartir-nos en la ceguesa
tornem a omplir carrers a trepitjar llambordes sentir els sols de juny les pluges de tardor cantar els himnes en coral magnífica immortalitzar fotografies d'aquest cos meu que viu que nom el manté en peu l'etern desig de llibertat una i una altre vegada escrivim la història d'eròtica i heroisme de goig i llibertat
fem ferm el camí ja fa molts dies que la por és seva