Páginas

domingo, 8 de noviembre de 2020

deixatar

I

deixatar la cridòria en la serenor
deixatar el jo en el nosaltres
ser projecte no cofoisme
ser esperança no dolor
estimbar l'enyor pel pedregar


II

ser real
tangible
senzill
fugir de màgies i supersticions
apostatar les religions dels semidéus


III

si no som diàleg serem imposició
i ni ens voldrem ni ens voldran

si no som mestissos no serem
deixeu la puresa
per als que es creuen purs
deixeu que els perfectes
es neguin en el fangar de blancs o negres




jueves, 8 de octubre de 2020

escriure

que si m'agrada escriure

i descriure colors
i proscriure pors
i inscriure silencis
i escriure-te'ls amb tinta d'argent sobre papir etern

sábado, 26 de septiembre de 2020

novel·la

i aquell ésser tòxic l'empetití
li va malmetre el passat
li amargà el present
i li segrestà el futur... 

no! 
el futur no.

festa

aquí
amb tu
fent de la monotonia
la serena festa de cada dia

dolor

és tant dolor
que escup totes les felicitats viscudes

guerra

tots ells van deixar la vida
en aquell immens camp de seqüeles
l’espetec del llamp va enlluernar l’horitzó
la línia del cel eren cares de por
i després cendres

la sang corria pels recs
fent malbé els sembrats

els estels reposaven convulsos
precipitant-se en el forat negre
enfilats en filera de mort
i sabien que faltava tota una guerra per col·lapsar
ni dins ni fora quedava vida

mirant-s'ho
els senyors van incorporar-se de la taula
per anar a fer un cafè

resucitar-te

aplegar les molècules que et feien
refer-te
en tota la meravellosa imperfecció
que eres

i tornar-te a viure
ni que sigui el darrer segon de la meva vida
que deixo en penyora

lunes, 10 de agosto de 2020

vanitat

arreglar el món
al menys intentar-ho
però amb només una vida faig curt
i a voltes vaig en direcció contrària

jueves, 30 de julio de 2020

lletrejo

lletrejo el teu nom fins a encertar-lo
i quan me'n surto en faig elogi de per vida
l'enfilo a l'altar dels meus immortals
dels que envejo supervivències
dels que admiro d'amagat
i els confesso vanitats i pecats

superstició

I


hi ha la possibilitat que tot sigui mentida
un miratge
una de les moltes pseudociències
que compren ànimes febles
en mercats desconeguts
tanmateix albira esperances
a gent que les havia perdudes
gent que prefereix el dubte a res
gent que no donen la vida per perduda
mentre hi són
que s'hi aferren com si fos tot el que tenen


II

no
no crec en mites
ni deus
ni bruixots
ni xamans
la vida és massa seriosa
per deixar-la en mans de la superstició


III

qui sóc jo per fer de savi?

la mort és massa irreversible
com per robar esperances
i la vida massa excitant
com per no tenir-les

Enyor

enyoro
cada petó que no vam fer
cada abraçada que no ens va estrènyer
cada silenci que no vam escoltar
cada llàgrima que no vam eixugar
cada somriure que ens va trobar distrets
cada riure que ens va veure d'esquena
i
cada il·lusió que no vam gosar fer

sábado, 6 de junio de 2020

jardí



i llavors el jardí esdevé ram
i els nuvis el cobegen
mentre s'expliquen amors
que no gosen fer
i reciten poesies
que no acaben d'entendre

jueves, 21 de mayo de 2020

que no t'enganyin

que no t'enganyin
enveges
gelosies
desmemòries
tu i jo
ens vam estimar
com si no hi hagués demà
com una llarga i dolça lluna de mel
que no t'enganyin
crítics
perfectes
escèptics
tu i jo
ens vàrem estimar
amb saviesa madura
i adolescència incondicional

martes, 5 de mayo de 2020

confinament

pres d'amor sóc
i en presó de marbre espero
trencar tots els silencis que ens separen
i recórrer totes les distàncies
que distreuen les nostres felicitats


és la foscor màgica
aquella que d'amagat
ens durà el nou dia


martes, 28 de abril de 2020

lunes, 27 de abril de 2020

Asens i tants altres

hi haurà el dia gris
que aquest poder
que mai no ha esta
t’oblidarà
res de nou
com quan el pastor
oblida aquella bèstia
que va ajudar a parir
i ara resta cap per avall
escorxada
dessagnant la vida

el palau de marbres
es buidarà de tu
t’engegarà en aquella casa
d’història intranscendent
amb aquella quotidiana cuina
amb prou feines
hi cabies tu i ningú més

el barri et rebrà
mirant-te de reüll
res no serà com abans
tot serà representació
els amics fets a palau
et seran papiroflèxia
de tant en tant
alguna trucada
et demanaran un consell
i te’n donaran tres
per seguit fent
que en saben més que tu
només sabien no dubtar
era tanta la seva ignorància
que no dubtaven mai
molts vells amics de sempre
et creuran traïdor
perquè no els has dut la utopia
altres et veuran en pedestal
incapaços de despullar-te del personatge

i la timidesa els mantindrà a ratlla

i la timidesa et mantindrà a ratlla

domingo, 26 de abril de 2020

tou

ser tendre
suau
tou
miratge de diamant
trencar-me per una fotografia
commoure'm en un vers
una música de calfred
que em fibla l'espinada
com un llamp

d'amagat et ploro
tota tu sencera
amb un jo perdut que t'ha perdut
i no et sap ser homenatge
que a poc a poc
oblida recordar-te

tu i jo

tu i jo
i els carrers anònims de barris dormitoris
i les autopistes farcides de cotxes atrafegats
i els fums i sutges que ens enverinen
i la pols malalta que amaga el dia
i els arbres desfullats de sequera de juliol
i els no espais eterns de trànsits anònims
i els supermercats infinits d’ofertes de paper
i la societat líquida que ens muta a diari
i les xarxes que ens menteixen la soledat
i les excuses feixistes per conculcar drets
i mascles que fugen de mares monoparentals
i fills obligats a ser-ho fins a vells
i places dormitoris d'espontanis sense sostre
i el formigó armat i quitrà que ens limit pertot
i vells aferrats a una vida oblidada
i joves eixordats per músiques estridents
i dones estrangeres mercadejant sexe brut
i reis delinqüents i sàdics posats per dictadors
i capellans que tocaven nens o callaven
i treballadors esclaus de sous paupèrrims
i vestits que deixen nues les adolescents
i les guerres de tots els móns
i els focs que cremen continents
ens farem feliços

viernes, 24 de abril de 2020

testament vital

doneu-me un cel ample i amable
blau
d'aquell color dels ulls que semblen sincers
deixeu-me recollir els trossos de mi

que la vida m'ha anat perdent

i quan se m'amagui la darrera identitat del record
oblideu-me també
abandoneu el meu cos en la introspecció de les nits
que només us evoqui en un silenci

en un d'aquells silencis
que en vida
tantes vegades vaig trencar
amb més sornegueria que tendresa

només vivim mentre som
només és vida si som capaços

quan em quedi el cos orfe d'ànima
i el meu record buit de memòria

i en mirar enrere no reconegui cap petjada
apagueu-me la flama
i doneu la meva darrera renda
a qui hagi tingut el valor de fer-ho
no em sentiu pena
ni cal
ni la mereixo
porto massa vides a l'esquena
amb més sornegueria que tendresa

misteri

misteri perquè vius d'amagat
com si la llum que et dibuixa
et prengués la identitat
com si la paraula que et descriu
et confongués
com si el temps que t'envolta
evités de fer-te història
com si l'aire que respires
no ajudés també a fer volar les papallones

domingo, 5 de abril de 2020

lunes, 30 de marzo de 2020

trenta de març

I

he intentat passar pel trenta de març de puntetes
com si la data no anés amb mi


hi és
sòlida d'acer
freda de gel
nua com tots els deserts
 

tendra
 

com la teva imatge
passejant un jardí
fornejant el pa de cada dia
en aquella cuina de llar

com les de sempre
enfilant muntanyes
sense cap panteix
descobrint-nos mons

de parles estranyes

maleeixo la data que et va fer irreversible



II

a casa tot està com sempre
suspès en el temps
esperant la teva tornada
amb aquella rosa irisada
d'olor immensa

jueves, 26 de marzo de 2020

soledat

la soledat aquella
en què el món de fora s'esvaeix
i el món de dintre no és prou

com per substituir-lo.

domingo, 22 de marzo de 2020

confinament

i en aquesta artificial soledat
els núvols agafen textura metàl·lica
tot va prenent una olor de tempesta
i de por

viernes, 20 de marzo de 2020

entendre't

hi haurà un dia 
que t'entendré la cançó
i llavors serà més fàcil besar-te

hi haurà un dia 
que et copsaré la saviesa
i la meva ciència es negarà de dubtes

mentre arriba aquell dia
segueixo lligat de terra 
i et veig volar eixalada 
a prop meu 
voltant com si em ballessis

miércoles, 18 de marzo de 2020

sirena

és molt ample el mar
més que el terra trepitjat
cabussar és volar entre sals
digues a la sirena
que sigui el que és
la revolució és aprofitar-ho

presoner

hi ha una classe de silenci
que només trenca el petó
hi ha una classe de soledat 
que només acompanya l'abraçada
hi ha una classe de buidor 
que només omples tu 
aviat farà vuit anys que vas marxar
i em vas deixar presoner 
de la meva pròpia vida

miércoles, 19 de febrero de 2020

estelar segon

escolta la nit
en el silenci de la lluna plena
Júpiter passeja per un horitzó equivocat

a la Terra
una remor recurrent
se'm desprèn del magí
no l'he sabut parar mai
mai no he sabut com parar-la
i es desboca en fressa esgarrifosa

fèiem festa de totes les vergonyes
mentre la timidesa se'ns fonia
i l'amnèsia ens ho negava tot

per sort

miércoles, 12 de febrero de 2020

els caramels que em queden

no sé quants caramels em queden al sarró
molts menys que quan de xic me'ls menjava amb deler
recordo el que vam assaborir junts
d'una dolçor madura
familiar
coneguda
fou una llibertat viscuda entre sorpreses
i el seu crit despertà totes les ànimes adormides

a vegades

a vegades vaig pel carrer
i m'enamoro d'unes cames
el cor em batega fort
accelero el pas
les avanço
i em giro per veure si et descobreixo

distància

acarones els meus somnis
mentre vius el teu drama
i ens adonem
que vulnerables som en la distància

martes, 28 de enero de 2020

lunes, 27 de enero de 2020

oració

no sé si hi ha déu?

podria ser que n'hi hagués molts
i tots ells conjurats
han fet que ens trobéssim

i ara
amb la feina feta
s'esvaeixen rere un horitzó
barreja de goig i enveja

de la mà tu i jo
els ho agraïm
i d'amagat ens tastem

sábado, 25 de enero de 2020

si fóssim junts

si fóssim junts
prendria el cotxe a dos quarts i mig de mitjanit
aniria a poc a poc fins a la vora del llac
ensumaria els nenúfers
et prendria de la cintura
i et faria un vol
que recalaria en uns llavis plens de petó
i entre uns braços d'aquells
que mai no en fan prou
d'abraçar-te
i la nit seria suau de plaers.

si fóssim junts
canviaríem les paraules per petons
i mai no hi hauria error possible

si fóssim junts
l'única distància possible entre tu i jo
seria la pell
i a trossos seria comuna