lletrejo

lletrejo el teu nom fins a encertar-lo

i quan me'n surto en faig elogi de per vida

l'enfilo a l'altar dels meus immortals

dels que envejo supervivències

dels que admiro d'amagat

i els confesso vanitats i pecats

superstició

I

hi ha la possibilitat que tot sigui mentida

un miratge

una de les moltes pseudociències

que compren ànimes febles

en mercats desconeguts

tanmateix albira esperances

a gent que les havia perdudes

gent que prefereix el dubte a res

gent que no donen la vida per perduda

mentre hi són

que s'hi aferren com si fos tot el que tenen

II

no

no crec en mites

ni deus

ni bruixots

ni xamans

la vida és massa seriosa

per deixar-la en mans de la superstició

III

qui sóc jo per fer de savi?

la mort és massa irreversible

com per robar esperances

i la vida massa excitant

com per no tenir-les

Enyor

enyoro

cada petó que no vam fer

cada abraçada que no ens va estrènyer

cada silenci que no vam escoltar

cada llàgrima que no vam eixugar

cada somriure que ens va trobar distrets

cada riure que ens va veure d'esquena

i

cada il·lusió que no vam gosar fer