perseguíem amors
asseguts a les terrasses de bars
regentats per orientals
que havien deixat el món petit
en places d'infàncies sorolloses
i de tutors cridaners
espitllàvem inicis de conversa
que a poc a poc apagaven l'esperit
cada vegada menys serens
a cada copa menys hàbils
ens apreníem els passats
lluíem de pecats inconfessables
la lluna se'ns posava a sobre
tu de mar
jo de muntanya
brindàvem a la plana
per vides impossibles
i en saber-ho
ens en rèiem
mentre cap silenci
mai no va gosar saludar-nos
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.