ànima de vidres trencats

l'ànima de vellut
esdevé de vidres trencats
em dalla el cor
m'esbudella des del cervell fins els testicles
veig en el racó superior
(ja tot és superior a mi)
com l'aranya em plany i em plora
li sé una mestratge en la cura dels seus
li demano
que em fili els trossos

em sargeixi els parracs
reconstrueixi el que pugui de mi
m'obligui a viure
ni que sigui un parell més de silencis