saber-nos des de la imperfecció
reconèixer-nos ens els vells defectes novells
amarar amb tendresa la fermesa de jove
ablanir la ufanor fins a la humilitat
ser més de dignitat que d’orgull
ser feliços quan els silencis ens parlen
ser junts i incondicionals
renunciem a les mels noves
cada vegada més agres
saber-te imprescindible
de qui t'accepta com ets
tan imprescindible com l'aire
de qui t'accepta com ets
tan imprescindible com l'aire
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.