Dylan

aquell cantar
monòton i constant
del primer Dylan
que m'hipnotitzava
els viatges en tren
de tornada a casa
a les tardes roents
dels estius caniculars
entre la somnolència
cercava lletres i sons
i quan creia entendre
sortia una enrogallada
harmònica apostrofant-me
una soledat fèrria
acerada i granítica
que em duia sense fre
en el tren de cada dia
de la feina a enlloc