Palau Fabre

Grifeu era la platja del poeta

li va fer de recer i de marc de vida
s'hi va buidar una i una altra vegada

ja gran quan es va donar a Llançà

va rebre silencis i llargues esperes

un dia va entendre el rebuig
va seguir la costa cap al sud

fins que la platja de nom càlid

el va fer seu i li va beneir l'ofrena

i allà va fundar el cau 

enmig del Maresme tranquil

fugint de la boja tramuntana

amb l'Anna maleíem aquell Llançà

que foragitava els seus poetes