Goja

a la fageda de Santa Fe
diuen que hi viu la Goja
preciosa com l'ametista
sàvia com la ramellera
la que cura amb herbes i molses
forta com la tempesta
de quan la tardor lleva llevant
i ens omple de trons i deus

al pou de glaç la Goja

hi té el cor
quan la nit és tancada
hi surt a raig una llum
que brilla com el sol
s'orienta cap a la Polar
i de trajecte enlluerna
estrelles i forats negres

a la Goja
diuen que l'han vista nedant
com destra sirena
cerclant el Pantà sense treva

amb cua de manatí antillà

tot ple d'ones i esteles

hi ha qui l'ha vista volar
amb vol d'àliga destra

estén les ales de paper

de color papallona
libant d'un a un els tres cims 

els dilluns de tardes fresques
enfilo fins a Passavets
volto per l'entorn

busco indicis de la Goja

quan veig que no la trobo

per vergonya i pudor
comprovo que estic sol
sense més públic que la riera
i els tritons que allà hi neden
canto la cançó del Mariner
no perquè m'hagi de fer a la mar
ni que l'hagi de fer meva
només perquè sento la cançó
tan bella com ella

i si tot plegat no és així
no sigueu estrictes

deixeu-vos dur per la il·lusió

de l'infant badoc

que a la vora de la llar

escolta les faules antigues

atieu les il·lusions d'abans

amb els desitjos de sempre