Villon

tenir la sort de Villon
el poeta maleït de la França
que una i una altra vegada
va entrar i sortir de la presó
sempre a punt de cadafals
i com se'n va poder sortir
o per intervenció del tutor
o perquè el rei passava per allà
o perquè era nit d'epifania
o perquè tenia la flor al cul
aquest darrer amb una pes
que li hagués trencat
l'espinada a la forca
com ell mateix escrivia
la demoníaca dialèctica de la sort
dolenta quan l'enxampaven
bona que s'hi escapava

no oblidem emperò

que entre la presó i la llibertat

hi ha molta fam massa tortura

i total la por que no t'amaga

la inconsciència

soc a frontera amb França

i a anys llum del seu Villon