el poeta maleït de la França
que una i una altra vegada
va entrar i sortir de la presó
sempre a punt de cadafals
i com se'n va poder sortir
o per intervenció del tutor
o perquè el rei passava per allà
o perquè era nit d'epifania
o perquè tenia la flor al cul
aquest darrer amb una pes
que li hagués trencat
l'espinada a la forca
com ell mateix escrivia
la demoníaca dialèctica de la sort
dolenta quan l'enxampaven
bona que s'hi escapava
no oblidem emperò
que entre la presó i la llibertat
hi ha molta fam massa tortura
i total la por que no t'amaga
la inconsciència
soc a frontera amb França
i a anys llum del seu Villon
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.