Coll de Comdrei

què a prop sóc de ser feliç
entre fagedes i bedollars
cau de follets i fades
que saben explicar contes
de roques encantades
arrodonides per déus geològics
entre les capçades que groguegen
les tardors de cada any 
i descobrir rere els faigs 
horitzons innivats

que evoquen les fronteres

cobejades de joves

a vista d'àliga
tinc aquesta immensa felicitat
a cau de dits 
que lluny que sóc de ser feliç

destí

no beneeixo el destí
que em mena inexorable
cap a la buidor eterna
però també us he de dir
que no em trobareu en guerres
que sé perdudes
així és que
deixeu-me conviure
amb aquesta contradicció
perquè és l'únic que dóna
sentit a la meva vida

llins tendres

entre els llins tendres
on buscaves les carícies noves
sempre hi era la seva petjada
i t'envaïa l'enyor i la impotència

plena

li he agafat la mà

a la lluna plena

i l'he acompanyada

a fer la volta de la nit