Nadal del dinou

avui el poble s'ha llevat puntual
han agafat estelades
llaços grocs
i viandes per un dia
els joves han escrit paraules soltes en llençols vells
que aixecaven per sobre dels caps

plegats han marxat cap a llevant
de camí s'hi han afegit
pastors esparracats de ramats eixarreïts
algunes dones que han abandonat la bugada al riu
i tres homes savis de colors diferents

en fosquejar han encès les torxes
i la processó ha fet molt de goig  

en arribar a l'establia
els ha sortit a rebre en Josep
i s'explicaven novetats amb to abrandat
quan han entrat dins 
la Maria s'ha afegit a la conversa
incrèdula de les noves que oïa
mentre donava el pit al bon Jesús

el matxo des del fons mirava indiferent
la vaca remugava allunyada 
com espantada per l'enrenou

en acabar han fet els cants de sempre
amb lletres de llibertat i esperança
i un dels savis ha escrit un comunicat
que han corregit fins que els ha plagut a tots
només tres desitjos per fer córrer a quatre vents

"fi de la repressió
llibertat presos polítics
tothom a casa"

després tots han tornat cap als seus llocs
que els quedava molta feina per fer

Coll de Comdrei

què a prop sóc de ser feliç
entre fagedes i bedollars
cau de follets i fades
que saben explicar contes
de roques encantades
arrodonides per déus geològics
entre les capçades que groguegen
les tardors de cada any 
i descobrir rere els faigs 
horitzons innivats

que evoquen les fronteres

cobejades de joves

a vista d'àliga
tinc aquesta immensa felicitat
a cau de dits 
que lluny que sóc de ser feliç

destí

no beneeixo el destí
que em mena inexorable
cap a la buidor eterna
però també us he de dir
que no em trobareu en guerres
que sé perdudes
així és que
deixeu-me conviure
amb aquesta contradicció
perquè és l'únic que dóna
sentit a la meva vida

llins tendres

entre els llins tendres
on buscaves les carícies noves
sempre hi era la seva petjada
i t'envaïa l'enyor i la impotència

plena

li he agafat la mà

a la lluna plena

i l'he acompanyada

a fer la volta de la nit

futur

enterrar el passat
fer-lo llavor
i veure florir el futur de cada dia
el testimoni de relleu
recorrerà totes les genealogies
més enllà del que sóc
trobant-nos en el som comú i nostrat
atansant-se a desconeguts
per barrejar nissagues
potser l'infinit no és etern
i hem de fer per descobrir-ho

estelar primer

jau el Sol
lleva la Lluna
albira Mercuri l'infinit
en un horitzó pla on brilla tímid
s'esvera Mart que espera torn
Júpiter se'n riu de tots perquè és ufà que no Urà
Venus brilla més que tots entre pecats
que els anells de Saturn prova de comprometre
Plutó ha decidit d'acabar la volta al Sol
per no tornar a aparèixer en vuit generacions
convenç Neptú en l'escapada

aniversari

I

ara que ja sóc sac de dolors
m'adono
que he hagut de viure el tros fet
amb poques excepcionalitats
i massa normalitats

tot el que tinc i he tingut
m'ho hagut de treballar bri a bri
allò que sóc
ho he hagut d'aprendre lletra a lletra
el que puc sentir
ho he forjat llàgrima a llàgrima
i agraeixo tot allò que tinc
el que he arribat a ser
les vides sentides

no en canviaria cap
de les oportunitats equivocades
m'han obert totes les noves portes

fins arribar aquí
ara que ja sóc sac de dolors

viure és un regal
que s'assaboreix patint-lo

II

tots els moments passats

per difícils que foren

totes les històries viscudes

per patides que fossin

tots els camins marrats

per perduts que em trobessin

m'han dut fins aquí

amb tu

i ara soc feliç

groc

no us feu il·lusions en veure
fulles esgrogueïdes
caigudes de branques nues
no és groc de llibertat

ens faran passar
hivern de fred i dolor
tan se val
vindran els vents de sempre
amb la nova primavera de sempre
les pluges suaus amararan els camps
ompliran deus i rieres
reverdiran la vida
esbaldiran la claveguera feixista
on mouen la història
on neden com peixos

hi haurà un proper estiu de llibertat
i el farem nostre

tu en silenci

mai no t'he sabut agrair prou
tots els silencis que m'has tornat
 
quan més fort et deia
més buit m'explicaves
quan més lluny era
més fort em miraves
quan més intens plorava
més net era el teu somriure
que més foc em cremava
més balb em rescataves
quan tot semblava morir 
més present et feies
de mi n'has fet
tots els fènixs possibles
 
no existirà mai un jo ni un ell ni un res
que et retorni tanta vida
perquè no res és semblant a tu

prenem-nos les mans
la tardor ens espera fora
i hem de tornar a descobrir-la
fins a fer de l'hivern un petit detall
i seguir amb aquesta nostra vida
sospitosament eterna

llums

sí
ho sé
la mort sempre guanya
ho té tot a favor

la vida només pot somiar supervivència
i viure a cada moment la victòria

ombres

descobrir la vida
des dels ulls vidriosos de la tragèdia

descobrir la mort
des de la brillant mirada de la vida

som contradicció
i és la contradicció la que ens fa grans

potser som petits
i és aquesta la contradicció

resistents

no sou de moldre el blat a cops de mall
ni d'espantar les eixelebrades riuades a crits
no us ajuda a somiar dolç abaratir el somni
no us lliurarà la llibertat cap felip ni fill de felip

em dol dir-vos que us ha tocat néixer catalans
això no us fa millors que res ni que ningú
no us fa ni rics ni més dotats
només us fa resistents

i si sou poetes és perquè no sabeu ser guerrers

canoa

navegar en canoa junts
mar de dubtes en dins
incapaços de fer tàndem
al·lèrgics a ordres i consells
els rems copejaven inharmònics
esquitxaven sense saber anar enlloc

ara ja sé
confondre llibertat amb immaduresa
ens va fer sols
dues soledats més entre la multitud

carroÑa

tracten la llibertat de terrorisme

castiguen la por

com si fos odi
i l'imputen delicte

diuen que és sedició 
el que no és més que desobediència

perquè les rima amb violència
i amb això ja fan

els pertorba que siguem de pau
li busquen l'horrorós càstig

que guardaven per repugnants 

violadors en manada perdonades

cremen la pell dels nostres

en presó de venjança

s'hi acarnissen amb penes que allarguen

fins a la putrefacció

no els cal fonament
no els cal llei
tenen jutges que fan de fiscals
i fiscals que fan de botxins
que gallegen de professional prevaricació

aquesta és l'espaÑa 
amb ñ de carroÑa

amb de llei amb R de rei 

que ens repugna

en defensa pròpia

ferms i esperançats

copejarem la història

fins que torci un vent

que els aboqui al pedregar

i acompanyin el brau 

que hi deixa la pell

per regal de tortura

en places de por i de mort

en mans d'un

que diuen "maestro"

embotit dins d'un vestit 

que li diuen de "luces"

i de "luces" ben poques
"maestro" li diuen
que lluny els queda
l'ofici de savis

serem lliures i vius
per no ser carroÑa

homenot homenatge

és poeta

ens ho peta en claca

amb aquella mena de rimes

o fines o romes
és rapsoda de memòria
i de mans que acaricien
els paisatges narrats 

o desnuen cadenes de feixisme

i ens fa grans i ferms 

contra els monstres pudents
i depravats 

que de cloaca en fan estat

ho dius com qui pregunta
què és poesia si no
pretext de llibertat

setze per cent

de ser som
el setze per cent
de minoria en mans
del vuitanta-quatre per cent
de majoria
no és democràcia

són matemàtiques

per molt que ens robin
diran que és llei
tot ho disfressen de llei
i l'aproven amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és llei

són matemàtiques

per vegades que ens feregin
no és violència
és llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és pau

són matemàtiques

que per molt que ens segrestin
llibertats
drets
líders
no es feixisme sinó llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no són drets 

són matemàtiques

i així dies
mesos
anys
segles
sense poder fer valer
dret de minoria
perquè és llei
és la seva llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és futur

són matemàtiques

fiscalia i odi

que la teva mirada
no els mostri por
que els deformats mòrfids
el mentiran d'odi
i cercaran psicopatia fiscal
fina i refilada
i t'ho faran delicte
i et tancaran en preventiva
dies
mesos
anys
molts
massa

és indecència
abillada d'independència judicial
saben com fer per esclafir
la nostre i totes les llibertats
sense que cap poder executiu
o legislador els digui
què han d'inventar
en saben prou d'inventar

són de creativitat de fel

porten el feixisme en gens
sense més codi que l'odi

viure la seva pàtria falsa

I

viure la seva pàtria falsa
parlar la seva llengua imposada
sentir el seu feixisme com a propi
pagar la seva corrupció com inevitable
patir els seus jutges mentiders
sofrir la seva policia sàdica
aguantar els seus insults gratuïts
suportar el seu odi sense causa

II

fan de la vexació costum
odien el que no són
i són molt poc

i ens prohibeixen ser

desamors

I

d'esquena

marxant
camí avall
pel camí vell
vorejat d'àlbers
que vells com sempre
ens havien rebut
al poble de pedra vella
ara m'acomiadaven
de tots els meus sempres

II

era boira baixa
de fredor humida
amb record balb
no m'arribava la veu
i et cridava
gira't
mira'm
estima'm
no senties
i si giraves
miraves de buit
vaig saber

que ja no hi era
que ja no hi eres
que ja no érem
l'enyor encarava infinits

III

aquell amor escrit
de silenci aspre
m'aplanava tant
la meva llibertat
que la por a la mort
se'm feia lleu

brases

caminem per camins de brasa
a voltes endavant
a voltes endarrere
sempre fugint
alleugerim els nostres béns
perquè els peus puguin
voleiar per sobre del foc
i no ens dolguin els terres
somiem el moment
en què perdrem la gravidesa
i podrem sostenir
la nostra vida plena
per densa que sigui
arribat el dia serem vol
aprendrem a ser diferents 
i la llibertat serà ferma

tardor

anem a viure'ns
a la casa de fora
la que amb sostre d'horitzó infinit
arrecera pluges i boscos

anem a mirar les flors
a respirar totes les olors possibles
tendregen els xops i roures
en aquesta nostra primavera de cada any
ara que és tardor 
allò que ens embolcalla els records

anem a estrènyer-nos
fins a oblidar les molses

Sant Jordi

avui és el dia
que els homes mengen llibres

que les dones mengen roses

que els nens mengen llaminadures

que els dracs mengen princeses

i acaben amb la monarquia fatxenda

altra hora sàlica

ara només sàdica

quina merda d'estat

quina merda d'andalusos
els que voten en manada
els assassins de Lorca

quina merda d'extremenys
els que en assemblea debaten
com fer-nos mal
i quant més i millor

quina merda de valencians
els plens de sanguinari feixisme
com pobres entre els més pobres
espoliats com els més rics rucs

quina merda de gallecs
els que regalen el futur 
a corrupció i narcopresidents
robant-lo als seus propis fills

quina merda de ceutins i melillencs
els que només entenen
de cabres de guàrdia i de legions civils
malviuen llar en terra estrangera

quina merda de castellans
els que beneeixen i lloen 
un Madrid paradís fiscal 
que els engoleix empreses i patrimonis

quina merda d'aragonesos
els desorientats que viuen
morts de por per no ser catalans
morts de fàstic per ser espanyols


quina merda d'estat profund
prescindible com un càncer 
fàbrica incansable de corrupció
fatxendes de nepotisme atàvic
repartit entre vint famílies
que només fan que dolar-nos
la llibertat a tascons
i robar-nos futurs

com soc

estimar-te com sé
sense artificis
sense adulacions de franc
fent del present
el futur possible
amagant viscuts
foraviats o adolorats 
sense neons ni artificis

el foc d'ahir
avui ens fa fred
l'escalf de demà
és la llenya que collim ara

estimar-te com soc

fake

et venen les despulles
a preu de vida
et venen la vida
a preu de felicitat
et venen la felicitat
a preu d'alegria
et venen l'alegria
a preu del somrís
et venen el somrís
a preu de ganyota
et venen la ganyota
a preu de dolor
et venen el dolor
a preu de mort
et venen la mort
a preu de despulla

et venen a tu
perquè ets
només mercaderia

notícia

una companya de feina
rep una trucada a mig mati
vine a casa
el nen no es troba bé
quan arriba el fill es mort
ambulància mossos
dolor a raig
no m'ho sé imaginar


viviu tots els somnis possibles
i que la realitat us trobi sempre feliços