a casa la felicitat estava mal vista
sovint acabavaamb un mastegot de la mare
sense cap explicació
de petit em preguntaven
què volia ser de gran
jo responia gran
si m'haguessin preguntat
què volia ser de petit
els hagués respost orfe
la mare es passava el dia a la botiga
sense cobrar ni cinc
ajudant els avis a fer-se rics
lluïen cotxe nou cada any
i se la passaven donant voltes per Europa
a casa els diners no arribaven enlloc
això sí senyora de fer feines
sempre n'hi ha hagut
el pare no hi era gaire
i quan hi era tampoc no hi era gaire
vivia l'ombra del soroll de la mare
únic personatge de totes les auques
les tardes dels meus primers estius
les passava en una guarderia
de jardí gran i arbre immens
a mitja tarda
els nens menjaven el berenar
que duien de casa
el duien en bosses de roba
acariciades de flors per ses mares
jo només portava gana
alguna tarda la guardadora
es compadia de mi
em donava una llesca de pa
amb alguna melmelada de rebost
potser ni el pati era tan gran
ni l'arbre tan immens
era jo el petit i acomplexat
ple de la gana d'aquelles tardes
el gran va tenir beca
en una escola del sindicat del metall
al capdamunt del carrer
Mare de Déu de Montserrat
en règim de semi-internat
marxava d'hora i tornava tard
era l'escola José Antonio Girón
en honor a l'etern
ministre de treball de Franco
el pare del pare es deia Joan
explicava que en acabar la guerra
havia conversat amb aquell falangista
per explicar-li què era Catalunya
la Girón només ens donà una beca
l'havíem guanyat tots dos
en examen formal i fàcil
la mare hi va enviar el gran
després les bones notes
a l'acadèmia del pis del barri
em van obrir de bat a bat l'institut
era a quatre quilometres
calia agafar metro i transbord
vint minuts caminant
tot plegat quatre vegades al dia
acabava de fer deu anys
entre mig hi travessava
les vies que duien a França
i el barri de la Perona
a l'institut les notes van justejar
alguns dies d'hivern el fred
glaçava el pont d'Espronceda
presumia amb tothom
d'haver-me tingut
a règim d'arròs bullitdurant tot una setmana
perquè li havia dit
que no m'agradava
no recordo tant el càstig
com si la humiliació
per fer-ho córrer a quatre vents
la mare es vantava de dir
que no li agradava el coco
a casa sovintejava el càstig
d'enviar-me al llit sense sopar
i la mare ho escampava arreu
jo era pell i os
entre plors el petit va dir
que el tros de pastís era bo
en dos minuts havia passat
de dir que no li agradava
a rebre una bufetada estúpida
de la mare sense perquè
el petit tenia cinc anys
i no en va viure gaires més
a la mare no li agradava el coco
vaig entrar plorant a la botiga dels avis
en una caiguda havia picat el colze
amb la vora de l'escocell de l'arbre
la mare malgrat els meus plors
m'estirava i arronsava el braç
mentre repetia que no hi tenia res
sort de la clienta que cridà la mare
que em portés a l'hospital
en vaig sortir amb una escaiola
des de la mà a l'espatlla
la vaig portar trenta dies
el capellà del barri
era un home molt estricte
sempre ensotanat de negre
i a punt per imputar-nos
com a delictes greus
qualsevol pecat d'infància
que haguéssim comès
la mare m'hi va enviar
com a càstig exemplar
perquè ajudés la parròquia
en feines administratives
m'hi vaig estar algunes setmanes
les feines van ser prou distretes
i l'experiència prou agradable
el capellà de sotana negre i estricte
estranyat del meu bon comportament
em reconeixia que el problema
el tenia la mare i no jo
la mare m'obligava a portar
pantalons curs
així si queia se'm pelaven els genolls
però no feia malbé els camals
a l'escola tots els meus companys
anaven amb pantalons llargs
entre els pantalons curts
els genolls pelats
els penellons pel fred
era la riota de la classe
el germà del pare es deia Joan
era com el pare però al revés
vivia per divertir-se i seduir
m'estimava molt i per a mi era l'ídol
tenia tot el que no hi havia a casa
un dia em va regalar uns pantalons
llargs de pana de color blau cel
eren de marca i li van costar un preu
me'ls vaig provar i em venien grans
en Joan es va oferir a canviar-los
per dues talles més petites
la mare s'hi va negar
per una vegada que duia pantalons
cars vaig ser la riota de tothom
per tan malament que m'esqueien
en Joan anava a Andorra a esquiar
portava discs del Raimon d'amagat
ell també ens va portar els Rolling
el capellà es deia Joan Tolrà
anys després ens feu fora de la parròquia
perquè érem joves llibertins i divertits
si volíem tornar-hi
havíem d'anar a missa diària
confessió setmanal i vida pulcra
dels meus no hi va tornar ningú
eren els meus setze
aquell dia vaig saber triar
el costat bo de la ciència i de la vida
vaig ser part d'un grup de joves
sense sostre que dèiem l'Autònoma
i que teníem la seu en un piló
del passeig de la Peira
érem tres grups força endreçats
els meus eren els mitjans
al grup de grans era el més nombrós
i ens prenien les xicotes
no recordo gaire els petits
eren més eixerits que nosaltres
en aquell grup vaig aprendre
tot el que l'institut m'amagava
vam fer un esplai per a nens
els vam portar de colònies de franc
i vam organitzar la festa major del barri
vaig sortir aquell matí a buscar feina
al migdia tornava a casa
amb tres possibles
la mare em va obligar a agafar la pitjor
era la magatzems Capitol del carrer Pelai
se sentia orgullosa
que seguis les seves passes
de quan abans de casar-se
havia treballat al SEPU de les Rambles
vaig començar-hi amb catorze anys
quaranta-vuit hores a la setmana
dues-mil pessetes al mes
(al canvi d'ara dotze euros)
la mitat del sou la gastava en el metro
per anar i tornar quatre vegades al dia
aquella feina em va ensenyar
a ser treballador pobre
d'adolescent patia
unes congestions nasals molt fortes
em sortien herpes per tota la boca
i algunes dècimes de febre
una vegada des de la feina
em van enviar a casa
compadits per com estava
en arribar em vaig estirar
i vaig trucar el metge
perquè em fes un domicili
la mare va arribar al migdia
i de molt males maneres
em va aixecar del llit
i em va fer fora de casa
quan va arribar la doctora
no m'hi va trobar
li va dir a la mare que això era greu
que ho havia d'informar
i que era motiu d'acomiadament
em va fer anar a la tarda a l'ambulatori
i quan em va veure com estava
em va enviar a fer llit
amb una baixa per quatre dies
no va informar ningú
em va prohibir que fes carrera
em vaig apuntar a psicologia d'amagat
pagant-me jo la matrícula
de la part que no es quedava del meu sou
feia de set del vespre a deu de la nit
la jornada de catorze hores
a la que li treia temps per estudi i relació
anys després la meva dona
acabava la carrera de dret
la mare li va regalar un collaret d'or
amb unes arracades a conjunt
mentre li donava li deia que jo m'enfadaria
perquè a mi no em va fer cap regal
quan em vaig llicenciar
ni tan sols sabia que m'havia tret
una segona llicenciatura de pedagogia
mentre el pare entrava a quiròfan
per una operació a cor obert
la mare repetia
has vist que m'ha fet el teu pare
i el dia del meu sant
