oració

vaig cantar cançons d'amor i de lluita
al compàs de guitarres mal afinades
vaig viure l'adolescència inconformista
en un món ple de fel i sang
vaig sentir l'amor incomprès
d'aquells cors que no es van fixar en mi

ara ja mig segle després
faig poc per canviar aquest món
ja comprenc trossos d'injustícia
justifico algunes de les estupideses

l'amor ja no m'aixeca del llit
ja no forço aventures a mitjanit
no m'alena l'espinada un cos càlid

a ritme respirat i rutina de sexe
no oloro la seva suor humida i jove

llavors penso en aquells cors

que no es van fixar amb mi
les veig mal emparellades

amb marits adusts en sofàs amples
treballadores pobres amb caps
que ja no es miren les seves cames
fills adolescents que filtren la vida des del mòbil

que ni canten ni saben cançons d'amor o de lluita

que lloen el feixisme perquè no l'entenen

potser si aquell cor concret s'hagués fixat en mi

m'hagués dit sí als meus senyals
ara seria un marit adust eixamplat en un sofà suat
escoltant un partit de futbol des d'una ràdio a piles

tindria una filla que renegaria del seu pare
seria el mediocre cap d'un tros d'empresa

que es mira les cames de les aprenentes
que per no assumir la incompetència pròpia

la desvia a les que no tenen cames per mirar

mai no m'he cregut millor del que soc
sé que el meu únic mèrit és l'atzar

que ha fet de decisions equivocades

sortides creatives i airoses

tot el viscut m'ha portat aquí

i satisfet estic que així hagi estat