Sonja

eren segones i terceres setmanes de tardor
era una tarda de cristall fresca i ventada
érem en una taverna de bancs i taules allargades
en un racó del Danubi als afores de la capital
hi corria el vi jove de l'indret en gerres de fang
de menja hi havia tota mena de botifarres
la gent hi berenava i cantava melodies sonades

amb lletres que jo no sabia desxifrar
els vienesos tenen un parlar d'alemany tendre
que acaricia sensualitats i quan canten també
et mirava de front sense entendre el paisatge
sense saber què hi feia ni què havia de fer
tu amb els ulls més blaus que han mirat el món
te'n reies pel meu aire despistat
mentre aprenies a estimar-me
el sol es ponia de presa i la fresca ens eriçava
a l'autobús de tornada el vi ens va deixar anar