Eulàlia

no saps què era de la família
però sempre hi era
a nadals i aniversaris i batejos
no era ni tia ni cosina
segurament només amiga
però lleial i presta
una mica més gran que els pares
no tan gran com els avis
seguia tan soltera com va néixer
generosa de natural sense figurança
un mal càncer se la va endur
molt abans del que tocava
no li recordo queixa ni malestar
va viure sense fer nosa ni soroll
va morir sense fer nosa ni soroll

era la reina de la discreció 
cap als meus vint bullien edat i país
ella era còmplice silent de converses
li vaig demanar que em fes una bufanda
quadribarrada de vermell i groc
no va trigar ni una setmana
la bufanda va córrer manifestacions
i va passejar les meves primeres europes
fou crossa d'identitat i em va fer créixer

es devia perdre en alguna de les mudances
ara després de més de quaranta anys

encara hi ha moments en què la busco
cerco entre armaris i caixes de records

i encara em plora un cert enyor

de no trobar-la

de no trobar-les