el Pi d'en Xandrí

monument d'arbre de branques fetes
de faiçó solemne i capçada densa
sempre ha fet de recer
sigui del fred de nord
que es despenjava de les muntanyes
sigui de les calors tòrrides que travessen
deserts meridionals i fan estius insofribles
sigui de les tempestes de llevant

de quan teníem tardor i feien patir el rius 

sigui de les ventades severes
de la primavera que prepara flors

el clima que el va germinar

fa dos-cents cinquanta anys

ja no hi és

per molt que el sostingueu 

amb anella de crosses

la sequera i la calor extrema 

l'acabarà matant branca a branca

els arbres no moren de cop

es prenen la mort amb calma

any a rere any van morint

i el Pi d'en Xandrí ja ha començat