mare

a casa la felicitat estava mal vista
sovint acabava

amb un mastegot de la mare
sense cap explicació

de petit em preguntaven
què volia ser de gran
jo responia gran
si m'haguessin preguntat
què volia ser de petit
els hagués respost orfe

la mare es passava el dia a la botiga

sense cobrar ni cinc

ajudant els avis a fer-se rics

lluïen cotxe nou cada any

i se la passaven donant voltes per Europa

a casa els diners no arribaven enlloc

això sí senyora de fer feines

sempre n'hi ha hagut

el pare no hi era gaire
i quan hi era tampoc no hi era gaire
vivia l'ombra del soroll de la mare
únic personatge de totes les auques

les tardes dels meus primers estius

les passava en una guarderia

de jardí gran i arbre immens

a mitja tarda

els nens menjaven el berenar

que duien de casa

el duien en bosses de roba

acariciades de flors per ses mares

jo només portava gana

alguna tarda la guardadora

es compadia de mi

em donava una llesca de pa

amb alguna melmelada de rebost

potser ni el pati era tan gran

ni l'arbre tan immens

era jo el petit i acomplexat

ple de la gana d'aquelles tardes

el gran va tenir beca

en una escola del sindicat del metall

al capdamunt del carrer

Mare de Déu de Montserrat

en règim de semi-internat

marxava d'hora i tornava tard

era l'escola José Antonio Girón

en honor a l'etern

ministre de treball de Franco

el pare del pare es deia Joan

explicava que en acabar la guerra

havia conversat amb aquell falangista

per explicar-li què era Catalunya

la Girón només ens donà una beca

l'havíem guanyat tots dos

en examen formal i fàcil

la mare hi va enviar el gran

després les bones notes

a l'acadèmia del pis del barri

em van obrir de bat a bat l'institut

era a quatre quilometres

calia agafar metro i transbord

vint minuts caminant

tot plegat quatre vegades al dia

acabava de fer deu anys

entre mig hi travessava

les vies que duien a França

i el barri de la Perona

a l'institut les notes van justejar

alguns dies d'hivern el fred 

glaçava el pont d'Espronceda

presumia amb tothom

d'haver-me tingut
a règim d'arròs bullit

durant tot una setmana
perquè li havia dit

que no m'agradava
no recordo tant el càstig
com si la humiliació
per fer-ho córrer a quatre vents
la mare es vantava de dir

que no li agradava el coco

a casa sovintejava el càstig

d'enviar-me al llit sense sopar

i la mare ho escampava arreu

jo era pell i os

entre plors el petit va dir
que el tros de pastís era bo
en dos minuts havia passat
de dir que no li agradava
a rebre una bufetada estúpida
de la mare sense perquè
el petit tenia cinc anys

i no en va viure gaires més
a la mare no li agradava el coco

vaig entrar plorant a la botiga dels avis
en una caiguda havia picat el colze

amb la vora de l'escocell de l'arbre
la mare malgrat els meus plors

m'estirava i arronsava el braç
mentre repetia que no hi tenia res
sort de la clienta que cridà la mare
que em portés a l'hospital
en vaig sortir amb una escaiola
des de la mà a l'espatlla

la vaig portar trenta dies

el capellà del barri

era un home molt estricte
sempre ensotanat de negre
i a punt per imputar-nos

com a delictes greus
qualsevol pecat d'infància

que haguéssim comès
la mare m'hi va enviar

com a càstig exemplar
perquè ajudés la parròquia

en feines administratives
m'hi vaig estar algunes setmanes
les feines van ser prou distretes

i l'experiència prou agradable
el capellà de sotana negre i estricte
estranyat del meu bon comportament
em reconeixia que el problema

el tenia la mare i no jo

la mare m'obligava a portar

pantalons curs 

així si queia se'm pelaven els genolls

però no feia malbé els camals 

a l'escola tots els meus companys

anaven amb pantalons llargs

entre els pantalons curts

els genolls pelats

els penellons pel fred

era la riota de la classe 

el germà del pare es deia Joan

era com el pare però al revés

vivia per divertir-se i seduir

m'estimava molt i per a mi era l'ídol

tenia tot el que no hi havia a casa

un dia em va regalar uns pantalons

llargs de pana de color blau cel

eren de marca i li van costar un preu

me'ls vaig provar i em venien grans

en Joan es va oferir a canviar-los

per dues talles més petites

la mare s'hi va negar

per una vegada que duia pantalons

cars vaig ser la riota de tothom

per tan malament que m'esqueien

en Joan anava a Andorra a esquiar

portava discs del Raimon d'amagat

ell també ens va portar els Rolling

el capellà es deia Joan Tolrà

anys després ens feu fora de la parròquia

perquè érem joves llibertins i divertits

si volíem tornar-hi

havíem d'anar a missa diària

confessió setmanal i vida pulcra

dels meus no hi va tornar ningú

eren els meus setze

aquell dia vaig saber triar

el costat bo de la ciència i de la vida

vaig ser part d'un grup de joves

sense sostre que dèiem l'Autònoma

i que teníem la seu en un piló

del passeig de la Peira

érem tres grups força endreçats

els meus eren els mitjans

al grup de grans era el més nombrós

i ens prenien les xicotes

no recordo gaire els petits

eren més eixerits que nosaltres

en aquell grup vaig aprendre

tot el que l'institut m'amagava

vam fer un esplai per a nens

els vam portar de colònies de franc

i vam organitzar la festa major del barri 

vaig sortir aquell matí a buscar feina

al migdia tornava a casa

amb tres possibles
la mare em va obligar a agafar la pitjor
era la magatzems Capitol del carrer Pelai

se sentia orgullosa

que seguis les seves passes

de quan abans de casar-se

havia treballat al SEPU de les Rambles

vaig començar-hi amb catorze anys

quaranta-vuit hores a la setmana
dues-mil pessetes al mes
(al canvi d'ara dotze euros)

la mitat del sou la gastava en el metro

per anar i tornar quatre vegades al dia

aquella feina em va ensenyar

a ser treballador pobre

d'adolescent patia

unes congestions nasals molt fortes

em sortien herpes per tota la boca

i algunes dècimes de febre

una vegada des de la feina

em van enviar a casa

compadits per com estava

en arribar em vaig estirar

i vaig trucar el metge

perquè em fes un domicili

la mare va arribar al migdia 

i de molt males maneres

em va aixecar del llit

i em va fer fora de casa

quan va arribar la doctora

no m'hi va trobar

li va dir a la mare que això era greu 

que ho havia d'informar

i que era motiu d'acomiadament

em va fer anar a la tarda a l'ambulatori

i quan em va veure com estava

em va enviar a fer llit

amb una baixa per quatre dies

no va informar ningú

em va prohibir que fes carrera
em vaig apuntar a psicologia d'amagat
pagant-me jo la matrícula
de la part que no es quedava del meu sou
feia de set del vespre a deu de la nit
la jornada de catorze hores

a la que li treia temps per estudi i relació

anys després la meva dona 

acabava la carrera de dret
la mare li va regalar un collaret d'or
amb unes arracades a conjunt
mentre li donava li deia que jo m'enfadaria
perquè a mi no em va fer cap regal
quan em vaig llicenciar
ni tan sols sabia que m'havia tret
una segona llicenciatura de pedagogia

mentre el pare entrava a quiròfan
per una operació a cor obert
la mare repetia
has vist que m'ha fet el teu pare
i el dia del meu sant