prendria el cotxe
a dos quarts i mig de mitjanit
aniria a poc a poc
aniria a poc a poc
fins a la vora del llac
ensumaria els nenúfars
et prendria de la cintura
i et faria un vol
que recalaria en uns llavis
ensumaria els nenúfars
et prendria de la cintura
i et faria un vol
que recalaria en uns llavis
plens de petó
i entre uns braços d'aquells
que mai no fan prou d'abraçada
la nit seria cau suau de plaers
si fóssim junts
canviaríem les paraules per petons
i mai no hi hauria error possible
si fóssim junts
l'única distància possible entre tu i jo
seria la pell
i a trossos seria comuna
i entre uns braços d'aquells
que mai no fan prou d'abraçada
la nit seria cau suau de plaers
si fóssim junts
canviaríem les paraules per petons
i mai no hi hauria error possible
si fóssim junts
l'única distància possible entre tu i jo
seria la pell
i a trossos seria comuna
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.