en totes les teves formes de bellesa
t'he viscut
en la plenitud de totes les edats
t'he seguit per les etapes transitades
sempre a prop teu
amagat rere el meu silenci covard
la meva vida ha passat perduda
la meva vida ha passat perduda
en paral·lel a la teva
propera a tu sense que t'adonessis
de tu he viscut només
un llarg trajecte d'enyor
com la pluja que no toca terra
la font on ningú no hi abeura
el riu que es perd a la plana
soc com l'aigua
la font on ningú no hi abeura
el riu que es perd a la plana
soc com l'aigua
que no ha sabut arribar al mar
soc l'amant erm
soc l'amant erm
que no t'ha sabut seduir
i he fet de la meva vida només
un llarg trajecte d'enyor
ara et sé sola
passejant la teva plaça veïna
el teu cos s'ha fet petit
camines a poc a poc
i la tremolor delata la malaltia
penso sovint de travessar el carrer
abraçar-te i dir-te que soc jo
el que sempre t'ha buscat
però no ho faig segueixo
amagat rere el meu silenci covard
és migdia i la teva assistent
et prepara per a la tornada
és hora de dinar
em quedo mirant-te com t'allunyes
com cada dia
deixo les llàgrimes per a la nit
quan resti sol a la meva estança
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.