m'amaga la muntanya el mar
fins que fas cau a l'Empordà
de les platges tramuntanades
que prenen de fons el Canigó
que encara llueix testa blanca
amb les seves neus tardanes
entremig la fèrtil plana de fruites
groguejades de prats de cereals
i abans de tornar al mar abrupte
els aiguamolls més salvatges
més meravellosament salvatges
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.