paisatges

els pollancres ofrenen al cel
la tendra verdor
de la primera primavera

argelagues i ginesteres
esquitxen de groc
els paisatges de l'horitzó
la flor blanca dels fruiters
simula una neu a les capçades
que els raigs de primavera
fonen als cims

l'hivern castiga
la subtilesa de les fulles
dels caducifolis
ara nus
en espectral espectacle
esperança d'espera
la saba nova
de la sàvia primavera.

l'efímera bellesa de la tardor
la grogor dels pollancres
la vermellor dels erables
les fulles coronades del til·ler
enfilen la mort perible d'hivern

un horitzó de foc
dona entrada
l'hora baixa
així és la tardor
un silenci trencat
per la fressa de ponents
i alguna tramuntana
que evoca l'hivern

hi una una alzina
que es vesteix de suro
per protegir-se
no perquè sigui d'acer o pedra
ans al contrari
és poc menys tou que la molsa
té una textura tova que convida
a trenca-lo a bocins
a les buides tardes d'estiu
en la tovor rau la seva força

de lluny confonc
l'àlber amb el bedoll
si fa olor de mar és àlber
si l'olor és de cims innivats
és el bedoll