ho he de fer amb to de poesia
-la màgia del gènere-
m'ajudo del silenci de la solitud
m'embolco d'una música cautelosa
em repenjo en l'enyor fet crossa
i recordo passats desfermats
que n'estic de bé
quan estic amb tu
els nostres cossos s'avesen
a assaborir-se entre plaers
les ideologies i solidaritats
combreguen converses de nit
els nostres futurs
obliden melangies llunyanes
que n'estic de bé
quan estic amb tu
els nostres sentits
albiren paisatges a distància
escolten cançons que no sabem aprendre
es conjuren en lectures suggeridores
oloren perfums de sexes passats
per tocar el cel l'un al costat de l'altre
que n'estic de bé
quan estic amb tu
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.