si hi fossis

si hi fossis et presumiria

de la morera que s'ha fet alta

com un gratacel d'urbs
i del coleus de colors màgics

que embardissen el marge

si hi fossis plantaríem en terra

el magre llimoner pres en jardinera

així l'arreceràvem del fred 

a la propera primavera

i a pic i a pala i a suor li cavaríem 

el millor escocell del món

i pregaríem per un hivern tendre

si hi fossis veuries com la menta

malviu entre les argiles i sorres

no és la seva terra ni sa guerra
saludaríem el gripau tossut

entestat a embussar la canonada
ploraríem amb les òlibes i xuts

entrampats a les xemeneies
admiraríem junts la màgia

d'artemises regnant el jardí
i arengaríem la melissa trista

per haver perdut el seu regnat

si hi fossis celebraríem el tou

on el trèvol de quatre fulles 

ha reviscolat com cap altre any

ens augurarà un bon presagi 

felicitaríem junts als àloes

que porten vius tres hiverns

ara gosen atrevits a llucar futurs

si hi fossis prendríem les figues

abans no se les mengés els gaig

són de la mena petita i dolça

i costa estona prendre'n prou

per fer melmelades d'hivern 

al final de l'estiu curaríem

olives verdes i negres 
per a aperitius de passat Nadal
colliríem branquillons de sàlvia

per coure les botifarres amb vi

si hi fossis et presentaria el grèvol

nascut al flanc dret de la porta

s'ha erigit en improvisat vigilant
recorreríem els camins atzarosos

de les carabasseres sobre l'herba

si hi fossis entrada la primavera

distingiríem el cant del pit-roig
entre tota la piuladissa excitada
a la nit assistiríem de llarg

al concert del rossinyol
aguaitaríem merles i merlots

quan picotegen herbes i bestioles
invocaríem supersticions falses 

contra les implacables secades
pregaríem amb conjurs impossibles

per foragitar les males tempestes
resseguiríem amb els dits nus

la Via Làctia a les celísties d'estiu

si hi fossis m'avisaries en veure

la mostela fugint bosc endins

i jo et fixaria en la capçada del pi

on l'esquiu esquirol esmola pinyes

si hi fossis la nit seria d'estels

i el dia de color blau cel

apocalipsi

els ulls del gat es reflecteixen
a la nit fosca gola de llop
fent de focus a la carretera
de les voltes la que enfila
l'alta muntanya amunt
com el serpent que busca
la cua per ingerir-se-la
i acabar amb tot ara encara
que es nit humida i freda
abans no sigui clar de dia
i arribi el roent del migdia
quan el sol fondrà pedres
si avui no és el dia de tot
haurà de buscar refugi

vull dir la serp que enfila

l'alta muntanya amunt 
anirà el cau del conill poruc
que ha migrat a la plana
on l'herba nodreix fresca
ara encara crepuscle d'alba

l'horitzó de sol presagia
l'apocalipsi del dia de tot
quan tot transitarà al res
i tu i jo ajaguts a terra
cercarem les Plèiades

batec

a fora el mantell negre
a dins la llar de foc
entremig un vent
que furga per les escletxes
per refredar les nostres debilitats
la llum tremolosa de les flames
ens dramatitza la mirada
ho sabem i tanquem els ulls
ens abracem i conjurem la por
mentre recollim l'escalf de l'altre
les cares sobre les espatlles
amaguen mirades creuades
i ens ritma el batec dels cors

enmig d'un silenci monacal

tristor

et llegia el plor als ulls
abans que t'esclatés
molt poca estona abans
dubtava si allunyar-me
per evitar-te la vergonya
o prendre't de la mà
i plorar junts una estona
habito sempre en el tros
on el dubte em crema
per ganes que en tingui
no et sé ser útil
i només en la distància
de l'espai i del temps
prenc consciència
llunyana i tardana
del que hagués pogut fer
em dol no haver-ne sabut

endins

quan tot cremava pertot
i la suor em bullia a la cara
vaig intentar fer la sortida endins

anunciada pels profetes del goig
no vaig arribar enlloc
un bri de cendra en el negre mar
i algun diari comentant-ho
entre consells i estadístiques

arcàngel

no em trec del magí
l'arcàngel alat
de bellesa grega
i masculinitat exagerada
brandant el glavi
per desterrar del paradís
la parella desorientada
de cossos nus i febles
amb ulls plorosos
sense entendre el perquè
de tan irada reacció
per una puta poma

déu travestit de serp

i totes les tiranies
de tots els temps
prenent-ne nota

guerres

a les guerres religioses
les ciutats esdevenen fossars
els camps queden erms de sofra
en els mars hi suren els cadàvers
els déus des de sa divina distància

brinden amb "bloody meris" rojos
en honor a la seva orgullosa vanitat

amb la panxa botida van per feina

i es reparteixen els morts

entre els martiritzats per a l'un

i els sacrificats per a l'altre

sense que quedi gens clar

ni el qui de cada paquet 

ni el què de perquè aquest i no l'altre