lunes, 24 de diciembre de 2018

nadal

ho fa
una llum que brilla alegre
un estel que porta cua
tres reis desorientats
un pessebre ple de nen
una verge que no gaire
uns dimonis que tampoc
un fuster massa babau
uns ramats descurats
uns pastors de revetlla

any rere any
ve el Nadal
amb les neus tendres
que estrenen hivern
i evoquen infàncies

martes, 11 de diciembre de 2018

quadre

se t'amaga la veritat
amb fons de colors i trames escairades
que no saben ser missatge
i l'objecte protagonista
es vanta de bellesa regalada o franca
fa com si enlluernés
i tots els tots viuen a recer

tots els colors i amb tots marida
i a tots plau el seu silenci

fora de l'escena
tot
plora o riu
canta o calla
neixen nadons i moren avis
els púbers sedueixen en festes
que maduren casoris
per lliurar-se en sexes
que fan néixer més nadons
encara eterns
perquè no saben envellir
i tot ho fan amb ràbia i dol
incapaços de saber què
ni de callar-ho

fora de l'escena hi és tot

sis de desembre de 2018

sis de desembre
avui
massa bon dia per enterrar qui hem estimat
massa missa per a animes que ja no recorden déus
massa festa per celebrar la seva farsa
massa presó per presumir cap llibertat
massa sabres per commemorar una pau de paper moll
massa vaga de fam perquè ens menteixin cap més dret

lunes, 15 de octubre de 2018

Estambul

mar
travessar el canal de mar
mar inquieta sota els peus
olor de mar industrial i petrolis
vaixells vells fan camins de mar
mar d'ones que acaronen bucs
mar que no sap ni vol callar
és el mar de tots els mars

Asia al fons
Europa enrrera
Estambul pertot

ella
que va solcar tots els mars
tots
que va fer seves terres i llengües
que contava aventures
amb saviesa de Sherezade immortal
que va saber
fer-nos viure-la imprescindible
ella al cor
llàgrima roent entretinguda
aquell tros de mi extirpat
no cicatritzarà mai
obert en canal sense mar
travesso el mar de tots els mars
Bósfor i Estambul esdevenen de joguina

martes, 25 de septiembre de 2018

memòria

aniré deixants escrits
com qui escampa pedres pels camins del bosc
per tal de retrobar-los de tornada
i refer totes les històries
dels meus oblits

els amants

que sis anys després
et descobreixi
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
cap d'elles no explica res
que ara sigui viu
però totes ells criden
a vuit vents
com era d'immens el nostre amor