Páginas

jueves, 10 de octubre de 2024

barca

sura la barca
indiferent a la fondària
al marge de totes les biologies que allà sota s'hi remenen
indolent als cadàvers d'altres barques
veïnes fins no fa gaire

sura la barca
no es deixa despentinar pel vent
ni s'enfada per les onades que l'esquitxen
despreocupada per totes les piuladisses que la sobrevolen
sorda als trons i cega als llamps

sura la barca
amb nosaltres dos dins
tenim les mans preses anem sense rumb
deixem que l'oratge dibuixi la nostra estela
perquè som el viatge de l'un per l'altre

errors

començo a viure els temps
en què no puc marrar les paraules
em queden poques reversibilitats
com per fer-les malbé en errors
abans les paraules amaraven amors
ara són ficcions de vell taciturn
que em deriven cap a la soledat
i m'envelleixen amb el càstig
d'oblidar-me en amors llunyans

martes, 1 de octubre de 2024

res

que lenta és la mort
quan la vida ja no serveix de res

que ràpida fuig la vida
quan se sap plena

que lleuger és el somni
quan se sent inabastable

que lluny som de tot
que ho tenim a tocar

gerundis

I
n'hagués fet cinquanta quatre
si no fos perquè en fa tres que no en fa

II
estimant-te en gerundi
però sabent que sempre hi ha alguna cosa
que ens ho torna a trencar en present

III
ho donava tot per un segon de la seva proximitat
per un petó d'aquells informals i rutinaris
que malbaratàvem en el dia dia

IV
et faré tota la claror
desdibuixada per les cançons estridents
et donaré tot el so
capaç de fer la primera llum de la matinada

V
dona'm una setmana només
no un mes
només una setmana
amb la vida plena explicada
amb les paraules dites
i tots els silencis expressats
sé que no tinc dret a cap felicitat

però només una setmana

mar

mar plora'm en silenci
que no em pertorbi l'oratge
que la vela meni el camí
i m'arribi al seu port
i torni a descobrir
que tampoc aquest port és el meu

Itàlia

meravellós país
de ruïnes i història
bressol de tot
mestre de tots
ara
no sap construir futur
i foragita els seus joves
diàspora rere diàspora

dubte

entre la vida i res
em quedo amb el dubte
el res és la mort
la vida és el dubte

mentre hi ha vida
el dubte es creu immortal
i la vida deixa fer

sap que no
però deixa fer

el dubte dubta la immortalitat de la vida
però la vida deixa fer