sábado, 9 de junio de 2018

juny

M'he fet feliç assegut a la porta de casa
menjant cireres
i escopint els pinyols a l'horitzó

martes, 29 de mayo de 2018

cors grocs

feu durar massa tanques d'acer i odi
amb filats de tall esmolat i sàdic
que us arreceren de pells suades del sud
o de nords blancs i emprenedors
viviu l'aïllament com a regal de déus ateus
en un món que se'ns ha quedat xic
sou els més petits del món

manteniu fetges grassos de jutges
farcits d'ideologia i ignorància
cacics d'una crueltat indigna
que fan patir
el que no està escrit
a gent bona com la salut
inventen delictes a la carta
de violències mentides
mentre el seu mal feixista
ens dessagna impune
tots els segles de la història


no us valdrà ser d'odi i contra pobles
no us valdrà ser deslleials absurds
no us valdrà ser lladres llibertins

la meva terra es desborbonitza
s'omple el pap de llibertat
i abans gana que vostres

cors grocs lluen sobre ànimes negres

jueves, 17 de mayo de 2018

sopar

hi ha una sopa de nit
que t'acarona el paladar
feta amb sèmoles
i carns de restes
t'ajuda a dormir tendre
el somni del demà de cada dia
restaurat també

hi va el petó
de llavi amb galta
que t'acotxa

... ... ... ... 
i és el ressopó l'escala
que escurça la nit massa llarga

miércoles, 9 de mayo de 2018

bar

espai solcat de soroll de vidres i coberts
amb olor de llars ràncies i alcohols rovellats
allà el sexe es perd en escletxes de llum bruta
i massa drames de roses orfes de dona feliç
o llibres coixos en lleixes massa plenes

fora tornarà a ser el millor Sant Jordi
com si el feixisme no el volgués acorralar

sábado, 5 de mayo de 2018

dubte ferm

em tindreu en l'encert o en l'error
em tindreu en la valentia o en la bassarda
em tindreu sencer o a trossos
em tindreu de paper o acer o vidre
em tindreu de cargol o de guepard
em tindreu
perquè no puc ser si no és vostre
em tindreu
perquè ni mort puc ser seu.
#LlibertatPresosPolítics

martes, 24 de abril de 2018

anna

I

a tu que saps ser com ets
amb una bellesa que ens aquieta
entre la llum de la lluna tènue
que ens celebrava lliures
albirava  la imatge plàcida
d'aquell teu somriure
de franca naturalitat
de carícia de sincera
quan els teus silencis s'omplien d'expressions


II

a força de ser evito l'anihilament
a força d'estimar amago el desamor
a força de divertir transparento la meva insulsa experiència
a força d'estar sencer i ple de tu esquivo l'aspre solitud


III

saps
si fos sencer
seria etern
si fos intens
seria teu
si el d'ara fos jo
el d'abans hagués fugit a terres ermes
enterrat en pols de sequeres bíbliques
avergonyit
exiliat de tu
ni desitjar-te hagués gosat
aquelles sofrides vanitats
rauen en ma sòrdida feblesa
no sé més del que dic
i dic més del que sóc
poca molt poca cosa
el llamp que
enlluerna
però que no permet llegir
ni dues lletres de l'epitafi

IV

aquell Llançà que foragitava els seus poetes
què no havia de fer amb els seus intrusos?
aquell paisatge pel que perdonàvem la tramuntana
per què no sabia evitar tanta bogeria?
tot plegat res
un soroll que eixorda indefens
un crit que mentia siencis



martes, 27 de marzo de 2018

et seré

et seré en esforç per ser-te plaer
et seré la perseverança dels silencis
et seré la pau de totes les fresses 
et seré la quietud en les gatzares de festa
et seré recer d'alguns dels teus drames

et seré el tros de pau que ens dibuixa l'entorn
i ens farà viure lliures.