disfressa

vestir-me de tu sempre i arreu

davant dels teus amics i amants
en fracassos de companys de feina
compartint els que van viatjar amb tu
o patint el dol dels que no vas triar
entenent dels que en fugies per por
dels que t'ensarronaven fent-te festes
dels que t'estimaven sense que t'adonessis
dels ignorants que t'ignoraven per enveja
de totes elles i ells coneguts o passavolants
ara que els veig des de la teva disfressa
amb aquella teva mirada que tot ho veia

t'admiro com mai no he admirat ningú

t'enyoro tot amb el teu sempre absent

port nou

porta'm a bon port

tu que pots
mena'm amb tu
fins a on vulguis
obre'm nous móns
amagats i estranys
i ajudem a ser altre
perquè com sóc
no em sé viure

no em destriu
silencis de sorolls
cançons d'himnes
opinions de dogmes
vaig empastifat
de records absurds

i credos obsolets
m'he de fer net
pel poc sempre
que em queda

salpar a un mar nou
amb l'horitzó de destí
i cap estela de vestigi

fora i dins

fora

hi ha quietud de nit
un rossinyol canta quec

dins

hi ha escalfor humida i dolça
amb olor de cuina lenta
la remor exagerada d'una nevera
que no sap refredar bé

fora

el ventot de mitja tarda

que tot ho desgavella

quatre gotes insuficients

ens recorden la secada

dins

crema la llenya

amb soroll de forja

deixa una calidesa

tendra i polsosa

fora

sobre l'herba del jardí

ha tornat el gebre

l'hivern segueix viu

setmana de barbuts

dins

una persistent febrícula

m'envaeix de malestar insà

cos cruixit i apatia malaltissa

avui tampoc no hi ets

fora

hi dorm la gent sense cau

en silenci covard els homenatjo

riu salvatge

I

i ser riu salvatge

de curta durada
d'aigües braves
gèlides i boges
descontrolades
oxigenades i vives
allà on qui gosa
hi fa la fresa
i els fracassos
resten a les roques
fent de pinso
de carronyaires
mentre l'aigua raja
sense ànima

II

no ho sóc de riu salvatge

per sentir-me segur

necessito surar en silenci

en bassal d'aigua assolellada

amb una mica de verdet

si és possible

no hi ha peixos salvatges
enfilant les meves venes
no hi fresa res en mi

cada vegada hi mor més

l'entropia avança ferma

entropia

 u

permeteu-me que m'esplaï en l'entropia
a mitges entre la física i la filosofia
nega de rel tota teologia
i les seves estupideses

dos

doncs sí germans humans
un físic té el dret i la llibertat
de negar la teologia
un teòleg té la llibertat i el dret
de negar l'entropia
el físic viurà la seva creença
sense gaire trasbals
el teòleg no podrà ni fer-se un te
sense contradir la seva estupidesa

tres

a tots els creients
desitjar-vos una bona vesprada
i dir-vos que
potser hi hagué un déu
si hi fou
durà infinitament menys que un llamp
després tot és camí d'entropia

quatre

si hi hagué un déu
durà infinitament menys que un llamp
a partir d'aquest dubtós inici
tot quedà a mercè de l'entropia
que a poc a poc tot ho desendreça
no busqueu morals ni litúrgies
no adoreu sagrades formes
ni fills de mares absurdes
d'aquell atàvic inici
ni el Hubble ni el Webb
no en trobaran vestigi
per moltes bes que geminin

cinc

l'entropia viu en els sistemes
un sistema és relació d'energia i matèria
tots els sistemes són oberts
per desig que hi posin
i teologia que resin
no poden escapar
a intercanviar energia i matèria
amb altres sistemes oberts
l'entropia és la responsable
de la decadència dels sistemes

sis

la vida és energia i matèria
el temps és irreversible
la vida és una bella manera
d'alentir l'entropia

set

l'entropia és la lluita del desordre contra el temps
i demostra que el temps és irreversible
somiar en una màquina del temps és teologia

vuit

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
que no intercanvia amb l'exterior
perquè no hi ha exterior a l'univers
per tant no hi ha sistemes tancats

nou

quan els savis diuen
que l'univers és l'únic sistema tancat
fan més teologia que ciència

deu

la ventada d'aquesta nit ha escampat
milions de fulles caigudes a la tardor
barrejades de brutícies de tota mena
enmig van els meus records voleiant
pels racons escampats de la comarca
l'entropia els desendreça fins l'oblit
la irreversible entropia els anihila
i amb ells cada vegada més a mi

onze

els nostres móns
petits o immensos
són sistemes oberts
on matèria i energia
interaccionen regides
per la termodinàmica
demostrada i certa
com la terra rodona
i molt més antiga
que tots els seus déus

dotze

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
sense intercanvi amb l'exterior
no us enganyeu pas

l'univers no té exterior

no hi ha sistemes tancats

tretze

de sistemes n'hi ha un munt
xifres amb milers de números
inabastables per cap magí
tots i cada un dels sistemes
sofreixen l'entropia en silenci
l'entropia mata els sistemes

catorze

l'entropia és desordre
si el sistema és mort
el desordre és caos
si el sistema és viu
el desordre és malaltia
si el desordre domina
acaba en col·lapse i mort
la vida és lluita perduda
per alentir l'entropia

quinze

l'entropia cavalca amb el temps
la vida és un sistema de sistemes
que saben alentir l'entropia
la mort és el triomf de l'entropia
com el temps és irreversible
la mort és irreversible

la mort desboca l'entropia
digueu això als vostres capellans
que no us enganyin la ignorància

que no aprofitin la vostra por

entropia sis

sis

la ventada d'aquesta nit ha escampat
milions de fulles caigudes a la tardor
barrejades de brutícies de tota mena
enmig van els meus records voleiant
pels racons escampats de la comarca
l'entropia els desendreça fins l'oblit

la irreversible entropia els anihila

i amb ells cada vegada més a mi

entropia quatre i cinc

quatre

l'entropia viu en els sistemes

un sistema és relació d'energia i matèria

tots els sistemes són oberts
no poden escapar

per desig que hi posin

i teologia que resin

a intercanviar energia i matèria

amb altres sistemes oberts

cinc

quan els savis diuen 

que l'univers és l'únic sistema tancat

fan teologia de la ciència