jueves, 21 de mayo de 2020

que no t'enganyin

que no t'enganyin
enveges
gelosies
desmemòries
tu i jo
ens vam estimar
com si no hi hagués demà
com una llarga i dolça lluna de mel
que no t'enganyin
crítics
perfectes
escèptics
tu i jo
ens vàrem estimar
amb saviesa madura
i adolescència incondicional

martes, 5 de mayo de 2020

confinament

pres d'amor sóc
i en presó de marbre espero
trencar tots els silencis que ens separen
i recórrer totes les distàncies
que distreuen les nostres felicitats


és la foscor màgica
aquella que d'amagat
ens durà el nou dia


martes, 28 de abril de 2020

lunes, 27 de abril de 2020

Asens i tants altres

hi haurà el dia gris
que aquest poder
que mai no ha esta
t’oblidarà
res de nou
com quan el pastor
oblida aquella bèstia
que va ajudar a parir
i ara resta cap per avall
escorxada
dessagnant la vida

el palau de marbres
es buidarà de tu
t’engegarà en aquella casa
d’història intranscendent
amb aquella quotidiana cuina
amb prou feines
hi cabies tu i ningú més

el barri et rebrà
mirant-te de reüll
res no serà com abans
tot serà representació
els amics fets a palau
et seran papiroflèxia
de tant en tant
alguna trucada
et demanaran un consell
i te’n donaran tres
per seguit fent
que en saben més que tu
només sabien no dubtar
era tanta la seva ignorància
que no dubtaven mai
molts vells amics de sempre
et creuran traïdor
perquè no els has dut la utopia
altres et veuran en pedestal
incapaços de despullar-te del personatge

i la timidesa els mantindrà a ratlla

i la timidesa et mantindrà a ratlla

domingo, 26 de abril de 2020

tu i jo

tu i jo

i els carrers anònims de barris dormitoris
i les autopistes farcides de cotxes atrafegats
i els fums i sutges que ens enverinen
i la pols malalta que amaga el dia
i els arbres desfullats de sequera de juliol
i els no espais eterns de trànsits anònims
i els supermercats infinits d’ofertes de paper
i la societat líquida que ens muta a diari
i les xarxes que ens menteixen la soledat
i les excuses feixistes per conculcar drets
i mascles que fugen de mares monoparentals
i fills obligats a ser-ho fins a vells
i places dormitoris d'espontanis sense sostre
i el formigó armat i quitrà que ens limit pertot
i vells aferrats a una vida oblidada
i joves eixordats per músiques estridents
i dones estrangeres mercadejant sexe brut
i reis delinqüents i sàdics posats per dictadors
i capellans que tocaven nens o callaven
i treballadors esclaus de sous paupèrrims
i vestits que deixen nues les adolescents
i les guerres de tots els mons
i els focs que cremen continents

ens farem feliços

viernes, 24 de abril de 2020

testament vital

doneu-me un cel ample i amable
blau
d'aquell color dels ulls que semblen sincers
deixeu-me recullir els trossos de mi

que la vida m'ha anat perdent

i quan se m'amagui la darrera identitat del record
oblideu-me també
abandoneu el meu cos en la introspecció de les nits
que només us evoqui en un silenci

en un d'aquells silencis
que en vida
tantes vegades vaig trencar
amb més sornegueria que tendresa

només vivim mentre som
només és vida si som capaços

quan em quedi el cos orfe d'ànima
i el meu record buit de memòria

i en mirar enrere no reconegui cap petjada
apagueu-me la flama
i doneu la meva darrera renda
a qui hagi tingut el valor de fer-ho
no em sentiu pena
ni cal
ni la mereixo
porto massa vides a l'esquena
amb més sornegueria que tendresa

misteri

misteri perquè vius d'amagat
com si la llum que et dibuixa
et prengués la identitat
com si la paraula que et descriu
et confongués
com si el temps que t'envolta
evités de fer-te història
com si l'aire que respires
no ajudés també a fer volar les papallones