lunes, 15 de octubre de 2018

Estambul

mar
travessar el canal de mar
mar inquieta sota els peus
olor de mar industrial i petrolis
vaixells vells fan camins de mar
mar d'ones que acaronen bucs
mar que no sap ni vol callar
és el mar de tots els mars

Asia al fons
Europa enrrera
Estambul pertot

ella
que va solcar tots els mars
tots
que va fer seves terres i llengües
que contava aventures
amb saviesa de Sherezade immortal
que va saber
fer-nos viure-la imprescindible
ella al cor
llàgrima roent entretinguda
aquell tros de mi extirpat
no cicatritzarà mai
obert en canal sense mar
travesso el mar de tots els mars
Bósfor i Estambul esdevenen de joguina

martes, 25 de septiembre de 2018

memòria

aniré deixants escrits
com qui escampa pedres pels camins del bosc
per tal de retrobar-los de tornada
i refer totes les històries
dels meus oblits

els amants

que sis anys després
et descobreixi
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
cap d'elles no explica res
que ara sigui viu
però totes ells criden
a vuit vents
com era d'immens el nostre amor

jueves, 6 de septiembre de 2018

Síria

hi ha una Síria que fuig enlloc
on les mares ja no ploren
els fills no tenen esma ni de fam
on la vida mor alleugerida
el demà és un luxe de mentida
i avui un regal enverinat

hi ha una Síria de cel de napalm
i aterra la terra per enterrar-hi la carnassa

hi ha una Síria on la vida és carnassa
on només els assassins són lliures


a mitges

sobre la taula va quedar
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és

acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres 
que no van saber mai fer ritme de guitarra

trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure 
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc

visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna

jueves, 5 de julio de 2018

Jara

d'adolescent em crema
la llàgrima suspesa
anys de dolor quan la música
feia de conjur fins on podia
canviàrem déu per llibertat
i encara som perduts
entre dreceres costerudes

avui Victor Jara ressuscita
























El Punt Avui 5 de juliol de 2018