és a l'aire

I

no em puc enamorar de tu en la distància

quan no hi ets

no ets per a mi
altres braços et prenen
potser altres esperances t'obren futurs
cada vegada que tornes
m'enamores
sense cap futur ni esperança
però amb el present més ple que he viscut mai

II

necessitaves agradar a algú
necessitava algú a qui agradar
era impossible evitar-nos
ens vam deixar anar
temps després
encara no ens hem ni recollit ni apartat
no hem trobat ningú
amb qui els petons prenguin tant sentit

III

un dia marxaràs
la vida em quedarà balba
per endarrerir-ho
seduint-te jugo
a enamorar-te a diari

sabent-te

de ser el teu objecte

a ser el meu desig

de ser el teu plaer

a ser la teva generositat

de ser la teva joguina

a ser el teu mestre

de ser un tu omnipresent

a ser un nosaltres imprescindible

de no saber on soc

a ser millor que mai

i així sempre

per una estranya eternitat

sense saber per on sortiràs

però sabent segur que hi ets

història

I

hi ha poques coses més boniques que tu
i totes elles em van passar fa tants anys
que llavors no estava preparat per entendre-les

i ara se'm desdibuixen entre oblits i dubtes

II

aquí i ara i en mi
ets tendre com l'aigua i forta com la pedra
ets sàvia com un clàssic

et veig acolorida de flors i papallones

III

potser és impossible

però el sol fet d'intentar-ho

omple tots els fracassos de sentit

i fa que un somriure sorneguer

brolli dels meus llavis 

acaronar-te

acaronar-te
estremir-te
transitar entre carícies
a la cerca d'orgasme fugisser
justificant des de les biologies
els dubtes de l'amor
i deixant que la tendresa de la nit
ens somiï possibles

tu

I

la felicitat no és tenir-te
es que hagis passat

II

recordar-te en un racó anònim
que ens va viure eterns
assaborir-te en un menjar absurd
que ens confonia amb reis
taral·larejar-te les músiques brillants
que ens lloaven com a déus

III

la felicitat ets tu
amb nom propi
i declinació fàcil

ningú com tu m'ha vist tan feliç com ara
vivint-te
ni que sigui a batzegades

IV

d'amagat t'escric
sense adonar-me et busco
com si fossis aquí amb mi
com si no haguessis marxat mai

cadernera

li dic bona nit al dia
el mateix que ens ha dit bon dia junts
I em disposo a jeure
en jaç de solitud
com a penyora de futur possible i cobejat

avui recupero les hores de nit
manllevades a la son
assaboreixo un cansament feliç
que em dibuixa el teu somriure
i en el record de l'olor
encara ets present.

em concentro el magí
li demano que m'escrigui el poema
de la cadernera que m'has fet prometre

se'm rebel·la el magí

no vol res que no siguis tu
ni tan sols descriure
aquest ocell menut i vulnerable
que a risc de ser depredat
llueix un plomatge bell
i refila el cant més bonic de la natura

dibuixar-te

m'agrada dibuixar-te
en les formes que et veig
i acariciar-les
mentre una música propera
dibuixa una dansa tendre

fora només hi ha celístia
i rosada balba
dins som foc
del que sana i reinventa

hi ha qui enveja la intensitat

mentre se'n riu de l'amor efímer

hi ha qui espera l'explosió

per recollir-ne els estrips

sempre som 

espectadors de la nostra bogeria

i suem una por freda

que ens delata