resistents

no sou de moldre el blat a cops de mall
ni d'espantar les eixelebrades riuades a crits
no us ajuda a somiar dolç abaratir el somni
no us lliurarà la llibertat cap felip ni fill de felip

em dol dir-vos que us ha tocat néixer catalans
això no us fa millors que res ni que ningú
no us fa ni rics ni més dotats
només us fa resistents

i si sou poetes és perquè no sabeu ser guerrers

canoa

navegar en canoa junts
mar de dubtes en dins
incapaços de fer tàndem
al·lèrgics a ordres i consells
els rems copejaven inharmònics
esquitxaven

no vam saber anar enlloc

ara ja sé
creiem que era llibertat
i només era aquella llarga immaduresa
que ens va fer sols
en un món de multituds d'aspergers

carroÑa

tracten la llibertat de terrorisme

castiguen la por

com si fos odi
i l'imputen delicte

diuen que és sedició 
el que no és més que desobediència

perquè les rima amb violència
i amb això ja fan

els pertorba que siguem de pau
li busquen l'horrorós càstig

que guardaven per repugnants 

violadors en manada perdonades

cremen la pell dels nostres

en presó de venjança

s'hi acarnissen amb penes que allarguen

fins a la putrefacció

no els cal fonament
no els cal llei
tenen jutges que fan de fiscals
i fiscals que fan de botxins
que gallegen de professional prevaricació

aquesta és l'espaÑa 
amb ñ de carroÑa

amb de llei amb R de rei 

que ens repugna

en defensa pròpia

ferms i esperançats

copejarem la història

fins que torci un vent

que els aboqui al pedregar

i acompanyin el brau 

que hi deixa la pell

per regal de tortura

en places de por i de mort

en mans d'un

que diuen "maestro"

embotit dins d'un vestit 

que li diuen de "luces"

i de "luces" ben poques

"maestro" li diuen
que lluny els queda
l'ofici de savis

serem lliures i vius
perquè no ens resignem a ser carroÑa

homenot homenatge

david caño amb Ñ 

que rima de llibertat

i no
no rima amb espaÑa 

la que rima amb "carroÑa"

és poeta

ens ho peta en claca

amb aquella mena de rimes

o fines o romes
és rapsoda de memòria
i de mans que acaricien
els paisatges narrats 

o desnuen cadenes de feixisme

i ens fa grans i ferms 

contra els monstres pudents
i depravats 

que de cloaca en fan estat

ho dius com qui pregunta
què és poesia si no
pretext de llibertat

setze per cent

de ser som
el setze per cent
de minoria en mans
del vuitanta-quatre per cent
de majoria
no és democràcia

són matemàtiques

per molt que ens robin
diran que és llei
tot ho disfressen de llei
i l'aproven amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és llei

són matemàtiques

per vegades que ens feregin
no és violència
és llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és pau

són matemàtiques

que per molt que ens segrestin
llibertats
drets
líders
no es feixisme sinó llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no són drets 

són matemàtiques

i així dies
mesos
anys
segles
sense poder fer valer
dret de minoria
perquè és llei
és la seva llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és futur

són matemàtiques

fiscalia i odi

que la teva mirada
no els mostri por
que els deformats mòrfids
el mentiran d'odi
i cercaran psicopatia fiscal
fina i refilada
i t'ho faran delicte
i et tancaran en preventiva
dies
mesos
anys
molts
massa

és indecència
abillada d'independència judicial
saben com fer per esclafir
la nostre i totes les llibertats
sense que cap poder executiu
o legislador els digui
què han d'inventar
en saben prou d'inventar

són de creativitat de fel

porten el feixisme en gens
sense més codi que l'odi

viure la seva pàtria falsa

I

viure la seva pàtria falsa
parlar la seva llengua imposada
sentir el seu feixisme com a propi
pagar la seva corrupció com inevitable
patir els seus jutges mentiders
sofrir la seva policia sàdica
aguantar els seus insults gratuïts
suportar el seu odi sense causa

II

fan de la vexació costum
odien el que no són
i són molt poc

i ens prohibeixen ser