lunes, 10 de abril de 2017

enyor

de cor dol
qui des de l'enyor
et vol

de la por
de no ser
ni un bri
del teu destí

de lluny te'm fas
tant com per apagar
una esperança
que et dubta

i saber que no et sabre ser
el que demanes
el que mereixes
el que desitges
ja no sabré ser jo

com estel envoltant la lluna plena de primavera
en tarda de tronades llunyanes amb olor de pluges
deixes els sarments que verdegin
permets als raïms ser or
i jo ser-te fonedís 
com una mirada torbada entre la turba
una llàgrima esporuguida entre la pluja
ànima verge d'amor que estima

lunes, 3 de abril de 2017

fugint

en un vol del cel de nit
d'amagat entre núvols i astres
deixant una allargada estela diàfana
fas com fugint de tot
i de tots els tots
a la velocitat del silenci

jo a baix
des d'un sòl de poc cel
badant brills que enyoren esteles i estels


martes, 21 de marzo de 2017

dia de la poesia dos mil disset

homenatges poesies
ara que els dies claregen
amb la rutina de cada any
 

homenatges la vida
ara que els dies claregen
amb la rutina de cada any

homenatges l’amor
ara que els dies claregen
amb la rutina de cada any

hi ha vida i amor
més enllà de tota rutina
 

hi ha poesia
en la claror que va
més enllà de tota vida

miércoles, 15 de marzo de 2017

prostituta

prostituta barata
fent de política cara
amb molta cara
al preu de qui millor paga
a la recerca de sou de sang
fent terrisa d'odi i mort i fang

https://twitter.com/eduardcabus/status/841609549266210816

domingo, 5 de marzo de 2017

castells de dol

castells de dol
i ànima enlairada
entre l'enxaneta i el cel
allà on neix la pluja
on avui amarga la llàgrima


jueves, 22 de diciembre de 2016

ser mar

quan ets mar
ets massa gran
per saber què ets
 
quan ets aire
ets massa diàfan
per saber com ets

quan ets terra
ets massa sòlid
perquè valgui la pena ser


ser el que som
per ser com som
quina grandesa!

martes, 6 de diciembre de 2016

per arribar fins a tu

I
t'imagino en el cel
mirant un horitzó que vespreja a poc a poc
sota hi ha un mantell de núvols
que amaga els mortals
et sento eterna
un tros de tu m'obrirà una nova memòria
seré l'abraçada que recollirà la baixada
la carícia tímida que obrirà el desig
la veu que t'omplirà nous racons 
arriba ràpid
i somiem-nos infinits


II
jo aquí baix
empenyo la ciutat per arribar fins a tu