edat

 entro a l'edat de les coses fetes

sou

sou mans que enllesteixen feina
sou la veu que omple el silenci
sou mestresses del debat
sou pau en la confrontació
sou el crit que clama drets
sou garantia de llibertat
sou el confort que acompanya
sou necessàries com el temps
sou imprescindibles com l’aire
sou la fermesa contra l’abús
sou l’ull que tot ho mira
sou la mirada que vigila
sou la seguretat que calma
sou baules fermes d’equip
sou la medecina que cal
sou fortes com l’encàrrec
sou el poder de la humilitat
sou les heroïnes de cada dia

amb les directores dels habitatges amb serveis

Nadal del 22

torna a ser el Nadal

el de cada any 

el que arriba just en començar l'hivern

el que t'avisa que a l'any li queda poc 

el que delata que

aquest any tampoc no has tirat endavant 

la major part de propòsits programats.

de fet

ja comences a saber com funciona tot plegat

i els darrers anys tenies programats 

ben pocs propòsits

l'anglès segueix rovellat i en caiguda lliure

la novel·la segueix lluitant contra la mandra

i sense trama ni argument ni títol

la formació de la feina cada vegada

és més ensopida

i ja saps que cap càrrec directiu no t'espera

el mal genoll et fa fer més sofà que gimnàs

i la dona de la teva vida

segueix sense ser-hi

o pots dir que no ho has intentat

de tots els propòsits és l'únic

que t'ha vist esforç

i és el que més les excuses troba

per a acompanyar-te en el fracàs

cada vegada estàs més avesat

una soledat dòcil

ensinistrada

que si ja tenim més motxilla que esquena

que l'edat ens encarcara

que per amor ja no recorres geografies 

que el sexe ja no mou muntanyes

ja és any nou

el de cada any

i les rutines corren massa

i se't desfa el destí

a cada cantonada 

casa

casa meva no té horitzó
només és paisatge de llibertat

el sol de tarda n'escalfa les parets nues
per on a les nits hi fan curses
d'amagat peixets d'argent

hi ha ampolles d'aigua 

on hi arrelen potos eterns
jardí de vidre i reciclatge
en les ampolles transparents

entre les arrels m'imagino 

acuaris tropicals en equilibri

casa buida de pocs mobles
més buits que plens
que esperen servir algun dia
per a qui sap què
per a qui sap qui

casa com a context
espai de recer lleuger
excusa de soledat
on les músiques m'adormen

un dia

un dia et vindré a mitja tarda

t'abraçaré un tros de tu
i marxaré de nit
no sé on
només prou lluny

que no insisteixi no vol dir que no t'enyori

em tornarà a envolar

perdoneu-me si arribo tard
en aquest tros de vida

estava massa distret
en procreacions i oficis
en sociologies i solidaritats
en sorolls que amagaven silencis

vivia de ple en un amor
que només era en mi
estava massa entretingut
en un enyor que fingia greu

tan pendent de l'horitzó
que perdia les passes
navegava sense viatge
crient-lo un destí
per arribar enlloc
per arribar aquí

ara hi soc
i m'afermaré a la terra
però no soc indemne
i qualsevol mentida
o dolçor
em tornara a envolar

violència

aquella mare morta

que morí sencera
lliurà sa vida a la terra
en desigual baralla

preferí ser sementera
a ser inseminada
ser de futur vegetal
a passat de violada

a l'horitzó es dibuixa
una forca amb un cadals
de matinada s'hi penja
un assassí de massa vides
la terra viva l'escopirà
en fàstic i repudi
la vida ofesa oblidarà
aquell error sàtir del passat

i cap futur hi serà res

ni mai

aquella mare morta
que morí sencera
lliurà sa vida a la terra
i preferí ser sementera
a ser inseminada
regalar-se al futur vegetal
d'arbre florit i fruitós
que omple de mels
el rebosts d'hivern