soc d'un tros del poble amagat
que malviu entre ravals i marges
com sempre ignorat pels de sempre
els que sempre m'han deixat a part
la meva pobresa els fa grans
sense nosaltres ells serien el residu
soc dona i sola
sovint amb menuts a cura
a casa els hiverns són crus
i els estius també
els sorolls industrials ens bressolen
la cridòria de veïns ens acompanya
vestim roba amb taques descolorides
mengem restes de marques blanques
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.