un cel gris marí
obre la primavera buida
uns ocells de papiroflèxia
nien en els filats de marge
hi mengen grana de fang
i excreten pols i al·lèrgies
bardisses grises galvanitzen
qualsevol bestiola despistada
sostres de zinc o amiant
ja no arreceren vida
el sol al que tot li devíem
ara és un biocida més
sota terra queden protegits
ex-humans que mengen cuques
i rates que mengen restes
des de l'espai exterior la terra
llueix un aspecte magnífic
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.