terraplanistes

crec cec
que saber no és creure
sé cec
que creure no és saber

religions
supersticions
mites
cants de sirena amagats en cues de llop
a la cacera de ramats de xais ufans
ignorants i orgullosos
no pensen són pinso

tard

ja que arribo massa tard

per presumir

permeteu-me el privilegi
de no haver-me d'amagar

oblit

te'ns fas imprescindible com el temps
sòlida com l'espai

però ara lluites la memòria
que cada vegada és més dubte
els paisatges se t'esvaeixen
com les petjades a la platja
esborrades per l'onatge
quan gires per buscar-les
no hi són
et preguntes si tot fou mentida
si tota tu ets fonedissa
si la propera onada t'esborrarà
sencera

no hi sabrem ser sense tu

i plorem pel dia que ens dubtaràs

reinventar-se

travesses el carrer

amb la necessitat extrema
d'arribar on sigui
lluny d'aquí
de viure qualsevol altra vida
per aliena que se't faci

des de l'altra vora
veus una llunyania immensa
no has deixat petjada ni estela
la història passada s'esvaeix
com alè a la tramuntana
sense memòria vagues
pel barri desconegut
cercant l'oportunitat nova

amb els sentits atents

perdut

ens vam perdre junts
al camí de la discòrdia
i sempre vaig saber
que dels dos
jo estava més perdut