aquell cel venjatiu
en responia els errors
amb pedres i llamps
la gent ens feia culpables
de totes les seves supersticions
vam pensar que ho érem
ens cercaven en cacera pel sacrifici atàvic
vam fugir plegats pels camins del bosc
sense més bagatge que la por
vam deixar família
vam perdre amics
vam abandonar veïns
en ser de nit
se’ns van amagar tots els camins
corríem en cercles sense arribar enlloc
ens vam mirar vidriosos
vulnerables
ens vam aturar en abraçada desesperada
més d'esma que cansats
allà mateix ens vam plantar
per tornar a aprendre a viure
sense res més que nosaltres
vam fabricar recer i llar
vam aprendre conrear blats i fer-ne pans
descobríem sarments salvatges
de raïms aspres
els desàvem en terrisses tendres
en fèiem vins bíblics
teixíem robes primitives
per pudor i per abric
caçàvem animals maldestres
recollíem fruits i baies
omplíem rebost i pau
vam aprendre a viure plens
de nit bevíem el vi jove
taral·larejant records i cançons
sota la llum tremolosa del foc
vam aprendre a riure
a desenyorar el mons perduts
a gaudir-nos plens
a tapar dubtes amb petons
a acotxar les pors amb carícies
de tu vaig aprendre la bellesa
amb tu vaig aprendre a viure-la
