un dia d'aquests
més aviat que tard
et diré que marxo
estrenyeré les dents
i deixaré de ser-hi
jueves, 18 de abril de 2024
de
delera de deliri
desig de bogeria
boig de tu
de riures tendres
de paraules rimades
del tot de rosa i nata
i de tots els tots
aquella candidesa
viscuda com si fos llibertat
desig de bogeria
boig de tu
de riures tendres
de paraules rimades
del tot de rosa i nata
i de tots els tots
aquella candidesa
viscuda com si fos llibertat
lunes, 15 de abril de 2024
en marxar
estic escrivint tota la nostra vida
sense tu
però vivint-te plena
cada hora i cada minut
amb tu
perquè no hi ha prou absència
per abastar-te
ni prou silenci per oblidar-te
quan vas marxar
vaig buidar-me en plors i en tot
i quan no quedava res de mi
vaig començar a escriure't
de principi no sabia què ni perquè narrar
les paraules no prenien forma
tot era surrealisme amarat
de llàgrimes sil·labejades
no hi eres en les lletres
cap síl·laba no t'explicava
els sons no et cridaven
no sospiten que tornes a ser-hi
sense tu
però vivint-te plena
cada hora i cada minut
amb tu
perquè no hi ha prou absència
per abastar-te
ni prou silenci per oblidar-te
quan vas marxar
vaig buidar-me en plors i en tot
i quan no quedava res de mi
vaig començar a escriure't
de principi no sabia què ni perquè narrar
les paraules no prenien forma
tot era surrealisme amarat
de llàgrimes sil·labejades
no hi eres en les lletres
cap síl·laba no t'explicava
els sons no et cridaven
els gemecs no et commovien
cap sentit ni semàntica
et descrivia més enllà del buit
i la pragmàtica m'entelava
records i paisatges
res no construïa relat
no sé quan ni com fou
vas anar tornant a poc a poc
un dia dues lletres prenien forma
i dialogaven un tros de tu
alguna paraula escrita
cap sentit ni semàntica
et descrivia més enllà del buit
i la pragmàtica m'entelava
records i paisatges
res no construïa relat
no sé quan ni com fou
vas anar tornant a poc a poc
un dia dues lletres prenien forma
i dialogaven un tros de tu
alguna paraula escrita
et feia tornar més i més
i ara ja sencera et manifestes
en tots els bites de l'ordinador
en brins de paper entre butxaques
i ara ja sencera et manifestes
en tots els bites de l'ordinador
en brins de paper entre butxaques
a poc a poc vam refer el diàleg
després el compartíem amb amics fidels
els d'aquelles festes boixes
que coixes de tu es queden escapçades
em veuen estrany però feliç
diuen que torno a ser com abans
i em perdonen l'estranyesa
després el compartíem amb amics fidels
els d'aquelles festes boixes
que coixes de tu es queden escapçades
em veuen estrany però feliç
diuen que torno a ser com abans
i em perdonen l'estranyesa
no sospiten que tornes a ser-hi
lunes, 8 de abril de 2024
poesia
un dia la poesia
enfila las escales
s'amaga a las golfes
s'omple de pols i teranyines
i juga a ser record d'història
troba l'objecte oblidat
del racó dels oblits
el pren amb les seves síl·labes
s'inventa un relat
s'inventa un relat
sense metàfores ni rima
amb aspecte deixat i polsós
baixa les escales i torna
escriu l'invent màgic
net i espolsat
que em pren sencer
de personatge desorientat
i em fa plorar la memòria
tan plor no em deixa ser present
Per què
Si no soc blanc per què soc neu
Si no soc roig per què soc sang
Si no soc blau per què soc cel
Si no soc groc per què soc flor
Si no soc negre per què soc nit
Si no soc tu per què soc res
Si no soc roig per què soc sang
Si no soc blau per què soc cel
Si no soc groc per què soc flor
Si no soc negre per què soc nit
Si no soc tu per què soc res
jueves, 28 de marzo de 2024
futur
et recordo en aquell somriure
que cridava vida
defugint totes les morts possibles
que cridava vida
defugint totes les morts possibles
recordar-me en tu
en aquells braços
que m'arreceraven
que em feien fort
que em sentien infinit
que em sabien immortal
que m'acaronaven sencer
com si mai més tornéssim a pertànyer-nos
en aquells braços
que m'arreceraven
que em feien fort
que em sentien infinit
que em sabien immortal
que m'acaronaven sencer
com si mai més tornéssim a pertànyer-nos
l'un a l'altre
com si fos la última oportunitat de tenir-nos
com si fos la última oportunitat de tenir-nos
l'un a l'altre
fins a cada matí següent
que ens despertava junts
ens vivia la felicitat de cada dia
ens feia plaents i plens
on jo hi posava paraules
tu hi posaves somnis
el futur era immens i nostre
i només hi havia futur
fins a cada matí següent
que ens despertava junts
ens vivia la felicitat de cada dia
ens feia plaents i plens
on jo hi posava paraules
tu hi posaves somnis
el futur era immens i nostre
i només hi havia futur
miércoles, 27 de marzo de 2024
emocions
tristesa
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància
alegria
que cap drama
ens era possible
ràbia
que et crema l'ànima
i qui te la deixà
vola lleuger i mesell
la por ens va abraçar
i un tros de vida
ens va morir per sempre
vola lleuger i mesell
por
i un tros de vida
ens va morir per sempre
mentre la resta més que viure
sobrevivia
ets aquí
ara que jo no
ja no hi soc
ara que ets aquí
jugarem la vida
a fet i amagat
fins a madurs
ens sorprendrà
la felicitat perduda
et cobreix
sorpresa
ara que jo no
ja no hi soc
ara que ets aquí
jugarem la vida
a fet i amagat
fins a madurs
ens sorprendrà
la felicitat perduda
fàstic
amb cos greixós i suat
fortor de fum rovellat
i esperits podrits
no tens força pel no
t'omple el cos
de brutícia
i l'ànima de fàstic
fortor de fum rovellat
i esperits podrits
no tens força pel no
t'omple el cos
de brutícia
i l'ànima de fàstic
lunes, 25 de marzo de 2024
un dia
un dia deixaràs d'estimar-me
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància
el dia que
el dia que mori
estarà tot per fer
des del darrer alè
somriuré sorneguer
perquè tot quedarà fet
estarà tot per fer
des del darrer alè
somriuré sorneguer
perquè tot quedarà fet
domingo, 3 de marzo de 2024
colons
i van venir aquells homes blancs
i ens van ensenyar la seva llengua
i ens van dir que era la de tot el món
i ens van fer creure en els seus déus
i ens van dir que eren millors
i ens van amagar els costums
i ens van fer prendre els seus
quan vam escoltar que la seva llengua
no tenia les nostres paraules
quan vam veure que els seus déus
no ens estimaven
quan ens vam trobar absents
amb uns costums que no enteníem
ja era massa tard
la terra era seva
i ens van ensenyar la seva llengua
i ens van dir que era la de tot el món
i ens van fer creure en els seus déus
i ens van dir que eren millors
i ens van amagar els costums
i ens van fer prendre els seus
quan vam escoltar que la seva llengua
no tenia les nostres paraules
quan vam veure que els seus déus
no ens estimaven
quan ens vam trobar absents
amb uns costums que no enteníem
ja era massa tard
la terra era seva
viernes, 1 de marzo de 2024
jueves, 29 de febrero de 2024
entendre't
I
ser llum ara que som lluny ser silenci alerta en la cridòria esbojarrada
ser només una història d'amor
només diu
com si la vida fos res més que una història d'amor
si hi som és per victòria d'amor
si vivim és per estimar
si sobrevivim és per esperança
recordes quan navegàvem
en metafísiques converses
surant en d'alcohols barats
que ens donaven una falsa creativitat
només amagàvem soledat
tu i jo només acompanyats
de la soledat de l'altre
com si fessis per arribar-me
ja et vaig dir que la meva ànima de sucre
es va dissoldre en suor i llàgrimes
II
m'escrius els bells poemes d'amorcom si fessis per arribar-me
ja et vaig dir que la meva ànima de sucre
es va dissoldre en suor i llàgrimes
en la i sang d'esclavatge
de dolor i nafres
però tu segueixes
però tu segueixes
instal·lada en els bells poemes d'amor
dibuixant-me un món mentit
dibuixant-me un món mentit
III
era aquell fora de tot temps
era el foc a la tempesta
el tsunami en una copa de vi
era tot el que no havia de ser on era
era el que no era mai on havia de ser
era el viure a peu canviat
era el foc a la tempesta
el tsunami en una copa de vi
era tot el que no havia de ser on era
era el que no era mai on havia de ser
era el viure a peu canviat
IV
viure en la xarxa reticular
triant què has de saber i a on vols ser
emparant-te a la certesa de la corda
o atrevint-te al dubte del nus per optar
triant què has de saber i a on vols ser
emparant-te a la certesa de la corda
o atrevint-te al dubte del nus per optar
la mentida de veure't perfecte
amollar-me a tu
lliurar-m'hi de cordeixar el magí aturat
i plorar amb tu tots els plors
negar-me de llàgrimes
fer-me sord al xivarri
que em vol distret
ablanir-me de caràcter
encegar-me per la brillantor
del teu cos que es desprenia de la muda
per deixar-hi el vellut humit
a pell nua
esgarrifada
el calfred que et tremola
ple de tota la por possible
amb un silenci balb pertot
i un fred absolut que ens desorienta
en la mort he après
en la mort he après
la mentida de viure't perfecte
viure
ballant estridències
pertorbar amics
beure'ns la festa
que em sentin cor endins
escoltar-me'ls en la cridòria
explicant-nos les vides
beure'ns la festa
que em sentin cor endins
escoltar-me'ls en la cridòria
explicant-nos les vides
i viure'ls per primera vegada
com si fos l'última
per si ho fos
per si ho
per si
per
com si fos l'última
per si ho fos
per si ho
per si
per
miércoles, 7 de febrero de 2024
plaers
no eren fàcils els dies
amb ires de mar i muntanyes
silencis que dallaven cuirs
perdíem raons sense explicar-les
de l'empatia en fèiem perdó
mai no ens el demanàvem
amb ires de mar i muntanyes
silencis que dallaven cuirs
perdíem raons sense explicar-les
de l'empatia en fèiem perdó
mai no ens el demanàvem
i amb la naturalitat dels respirs
cada nit ens trobava cara a cara
perdent-nos en la bogeria
de fer de cada por un nou plaer
cada nit ens trobava cara a cara
perdent-nos en la bogeria
de fer de cada por un nou plaer
sábado, 3 de febrero de 2024
depressió
i la vida se't fa ample
ja no la pots contenir
ja no la pots contenir
ni abraçar
ni abastar
tot són vores mal sargides
per on et vesa l'ànima a alenades
la tristor és companyia
i el silenci cicatriu
en res no s'avança
res no s'estima
tot són vores mal sargides
per on et vesa l'ànima a alenades
la tristor és companyia
i el silenci cicatriu
en res no s'avança
res no s'estima
res no es crea
i si de ric era insaciable
de pobre es consumeix a si mateix
com el caliu de la xemeneia
a punt de passar la nit
a punt de passar la nit
més negra
més freda
més llarga
on la primavera hiberna
mentre l'hivern en fa feu
fins al darrer fum
on la primavera hiberna
mentre l'hivern en fa feu
fins al darrer fum
llum
un raig de llum
travessa un horitzó de fusta
dibuixa una estranya bellesa
no t'enganyis
és la guerra de sempre
travessa un horitzó de fusta
dibuixa una estranya bellesa
no t'enganyis
és la guerra de sempre
la que es fa de foc i mort
l'eterna guerra de sempre
l'eterna guerra de sempre
viernes, 26 de enero de 2024
llavor
viure la llavor closa en el futur
com a única esperança
amb la incertesa de si serà
llum de llibertat
o foscor de cobdícia
com a única esperança
amb la incertesa de si serà
llum de llibertat
o foscor de cobdícia
jueves, 18 de enero de 2024
tardes greus
i les tardes greus
llargues com l'absència
llargues com l'absència
d'un gener que traeix esperances
dins retrunyen els silencis
fora el vent boig de garbí
violenta el paisatge sense pietat
com reflex del plor de l'ànima
que dol i homenatja a mitges
dins retrunyen els silencis
fora el vent boig de garbí
violenta el paisatge sense pietat
com reflex del plor de l'ànima
que dol i homenatja a mitges
Suscribirse a:
Entradas (Atom)