emocions

tristesa

un dia deixaràs d'estimar-me
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància

alegria

junts rèiem tant i tan bé
que cap drama
ens era possible

ràbia

és la pedra 

que et crema l'ànima

i qui te la deixà
vola lleuger i mesell

por

la por ens va abraçar
i un tros de vida
ens va morir per sempre

mentre la resta més que viure

sobrevivia

sorpresa

ets aquí
ara que jo no
ja no hi soc
ara que ets aquí
jugarem la vida
a fet i amagat
fins a madurs
ens sorprendrà
la felicitat perduda

fàstic

et cobreix 

amb cos greixós i suat
fortor de fum rovellat
i esperits podrits
no tens força pel no
t'omple el cos
de brutícia
i l'ànima de fàstic