captaires

encara no és prou tard
però la nit és tancada i el fred viu
els voltants del mercat adormit
s'omple d'ombres impersonals
captaires que busquen la menja
entre la deixalla de l'ostentosa ciutat

als afores del mercat fosc
hi mor un tros de ciutat cada nit
les ombres sobreviuen al silenci
bombers uniformats per ordres dels de dalt
els han apagat el foc de paper i palets

on conjuraven averanys i supersticions

en algun racó algú es fa un jaç de cartró
conjurant-se per un demà gens garantit
sense més conversa que la por i el fred

el silenci d'asfalt i ciment
recicla totes les restes
la ciutat creix sobre escombraries

i cada nit sens falta
la pobresa esporga els seus marges