pastera

la satisfacció 

encetar la seguretat del port desconegut

després de solcar el mar insensible

la tristor

recordar la infinitat d'intents
adobant el mar insensible

fer el mar culpable no ens fa innocents

bivac

ajaguts junts
amb foc de camp

que ens dibuixava l'estança 

projecta ombres tremoloses
sobre arbres de boscos propers
i un fum fonedís ens fa de sostre

adolescència encetada
cada respir ens robava una carícia
se'ns eriçava la pell d'amagat

i vam deixar-nos fer
rere plaers desconeguts

recorríem racons del cos

amb mesura de llengua i petons

i de dits maldestres

sorgien atàviques savieses

la nit en fou còmplice
de fer-nos adults de cop
el fum apagat

va deixar el sostre de celístia

de fons una olor de boix
discreta com el silenci

A l'ombra d'un sifó

a l'ombra d'un sifó
respiro la vida
el carbònic em reviscola
sense deixar-me prou mut

com per callar el somni
sense ser prou ver

com el verb conferenciant
ni prou àpat

per ser dinar
ni prou solemne

per celebrar

a l'ombra d'un sifó
respiro la vida que puc

una salutació a un petit restaurant de Sant Pol