Amílcar

camino de pujada
carrer Amílcar amunt
a punt de girar l'avinguda de Montserrat
el soroll és semblant
al d'una persiana de cer
de qualsevol comerç
abaixada amb força
però no prou com per confondre'm
vint mestres enllà
trobo la camioneta parada
al mig de la calçada
però sense bloquejar el pas
la moto és a terra
la mare i el fill ajaguts

en la mateixa posició

que els ha deixat la caiguda
duen casc i ningú fa per treure'ls-el
de fora no es veuen ferides
només el pantaló curt del fill

ensenya una erosió al tou
cap senyal que expliqui
aquella pertorbadora quietud
mentre m'hi atanso
truco a urgències i passen l'avís
demanen que no pengi
perquè em connecten amb els metges
després d'escoltar en tots els idiomes
comunitaris i extracomunitaris
que em mantingui a l'espera
que la trucada està a punt d'atendre's
s'hi posa una dona de veu jove
que amb prou feines sento
pel soroll dels cotxes
em demana amb massa insistència
la situació dels accidentats
la mare es mou una mica
el fill sembla inconscient
faig parar quiet un home
que intentava aixecar la mare
penjo la veu jove del telèfon
a qui ni entenia ni escoltava
m'acosto al fill
just acaba d'obrir els ulls
com si s'acabés de despertar
intento dir-li alguna cosa de suport
de calma no puc
amb prou feines continc
una glopada de llàgrimes
que em salta dels ulls
se li atansa una dona
que acaba de comunicar-se
destrament amb la mare
estigues tranquil
la mare està bé
després es gira cap a la dona
li expressa la mateixa tranquil·litat
sap el que es fa
és l'heroïna del moment

en poca estona apareix
un primer cotxe de la Urbana
un minut després el segon
fan una mirada ràpida
demanen que no es toqui els ferits
ja ningú no ho feia
es comuniquen per ràdio
i després de confirmar
que l'ambulància està avisada
van al conductor de la furgoneta
que segueix en estat de xoc
li demanen els papers
els altres policies alleugereixen
un trànsit tafaner
que comença a fer embús
tres minuts després
sona una sirena diferent
la primera ambulància
de seguida a l'altre costat del carrer
la segona ambulància
amb poca estona i molta eficàcia
el personal mèdic atén els ferits
tot plegat està sota control
no han passat ni deu minuts

llavors em sento a mi mateix
incapaç d'aguantar les llàgrimes
amb gran esforç
informo al policia
que no he vist l'accident
només he escoltat el soroll
metàl·lic de la caiguda
de pujada pel carrer Amílcar
i que al tombar ho he vist tot
que havia trucat a urgències
em permet que marxi
si no ho he vist res
no puc ajudar ningú

pujo camí amunt
on l'alçada de l'avinguda
deixa veure la plana de la Ciutat
encara hi ha la frescor del dia nou
al fons el mar hi brilla
per un sol que fa estona que ha sortit
la seva llum clara m'il·lumina la cara
que no dissimula un plor que ara sí
surt a raig per descobrir-me la tristor
que encara em corca l'ànima

11 de juny de 2012