homenot homenatge

és poeta

ens ho peta en claca

amb aquella mena de rimes

o fines o romes
és rapsoda de memòria
i de mans que acaricien
els paisatges narrats 

o desnuen cadenes de feixisme

i ens fa grans i ferms 

contra els monstres pudents
i depravats 

que de cloaca en fan estat

ho dius com qui pregunta
què és poesia si no
pretext de llibertat

setze per cent

de ser som
el setze per cent
de minoria en mans
del vuitanta-quatre per cent
de majoria
no és democràcia

són matemàtiques

per molt que ens robin
diran que és llei
tot ho disfressen de llei
i l'aproven amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és llei

són matemàtiques

per vegades que ens feregin
no és violència
és llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és pau

són matemàtiques

que per molt que ens segrestin
llibertats
drets
líders
no es feixisme sinó llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no són drets 

són matemàtiques

i així dies
mesos
anys
segles
sense poder fer valer
dret de minoria
perquè és llei
és la seva llei
aprovada amb el seu
vuitanta-quatre per cent
no és futur

són matemàtiques

fiscalia i odi

que la teva mirada
no els mostri por
que els deformats mòrfids
el mentiran d'odi
i cercaran psicopatia fiscal
fina i refilada
i t'ho faran delicte
i et tancaran en preventiva
dies
mesos
anys
molts
massa

és indecència
abillada d'independència judicial
saben com fer per esclafir
la nostre i totes les llibertats
sense que cap poder executiu
o legislador els digui
què han d'inventar
en saben prou d'inventar

són de creativitat de fel

porten el feixisme en gens
sense més codi que l'odi

viure la seva pàtria falsa

I

viure la seva pàtria falsa
parlar la seva llengua imposada
sentir el seu feixisme com a propi
pagar la seva corrupció com inevitable
patir els seus jutges mentiders
sofrir la seva policia sàdica
aguantar els seus insults gratuïts
suportar el seu odi sense causa

II

fan de la vexació costum
odien el que no són
i són molt poc

i ens prohibeixen ser

desamors

I

d'esquena

marxant
camí avall
pel camí vell
vorejat d'àlbers
que vells com sempre
ens havien rebut
al poble de pedra vella
ara m'acomiadaven
de tots els meus sempres

II

era boira baixa
de fredor humida
amb record balb
no m'arribava la veu
i et cridava
gira't
mira'm
estima'm
no senties
i si giraves
miraves de buit
vaig saber

que ja no hi era
que ja no hi eres
que ja no érem
l'enyor encarava infinits

III

aquell amor escrit
de silenci aspre
m'aplanava tant
la meva llibertat
que la por a la mort
se'm feia lleu

brases

caminem per camins de brasa
a voltes endavant
a voltes endarrere
sempre fugint
alleugerim els nostres béns
perquè els peus puguin
voleiar per sobre del foc
i no ens dolguin els terres
somiem el moment
en què perdrem la gravidesa
i podrem sostenir
la nostra vida plena
per densa que sigui
arribat el dia serem vol
aprendrem a ser diferents 
i la llibertat serà ferma

tardor

anem a viure'ns
a la casa de fora
la que amb sostre d'horitzó infinit
arrecera pluges i boscos

anem a mirar les flors
a respirar totes les olors possibles
tendregen els xops i roures
en aquesta nostra primavera de cada any
ara que és tardor 
allò que ens embolcalla els records

anem a estrènyer-nos
fins a oblidar les molses