tu en silenci

mai no t'he sabut agrair prou
tots els silencis que m'has tornat
 
quan més fort et deia
més buit m'explicaves
quan més lluny era
més fort em miraves
quan més intens plorava
més net era el teu somriure
que més foc em cremava
més balb em rescataves
quan tot semblava morir 
més present et feies
de mi n'has fet
tots els fènixs possibles
 
no existirà mai un jo ni un ell ni un res
que et retorni tanta vida
perquè no res és semblant a tu

prenem-nos les mans
la tardor ens espera fora
i hem de tornar a descobrir-la
fins a fer de l'hivern un petit detall
i seguir amb aquesta nostra vida
sospitosament eterna

llums

sí
ho sé
la mort sempre guanya
ho té tot a favor

la vida només pot somiar supervivència
i viure a cada moment la victòria

ombres

descobrir la vida
des dels ulls vidriosos de la tragèdia

descobrir la mort
des de la brillant mirada de la vida

som contradicció
i és la contradicció la que ens fa grans

potser som petits
i és aquesta la contradicció

resistents

no sou de moldre el blat a cops de mall
ni d'espantar les eixelebrades riuades a crits
no us ajuda a somiar dolç abaratir el somni
no us lliurarà la llibertat cap felip ni fill de felip

em dol dir-vos que us ha tocat néixer catalans
això no us fa millors que res ni que ningú
no us fa ni rics ni més dotats
només us fa resistents

i si sou poetes és perquè no sabeu ser guerrers

canoa

navegar en canoa junts
mar de dubtes en dins
incapaços de fer tàndem
al·lèrgics a ordres i consells
els rems copejaven inharmònics
esquitxaven sense saber anar enlloc

ara ja sé
confondre llibertat amb immaduresa
ens va fer sols
dues soledats més entre la multitud

carroÑa

tracten la llibertat de terrorisme

castiguen la por

com si fos odi
i l'imputen delicte

diuen que és sedició 
el que no és més que desobediència

perquè les rima amb violència
i amb això ja fan

els pertorba que siguem de pau
li busquen l'horrorós càstig

que guardaven per repugnants 

violadors en manada perdonades

cremen la pell dels nostres

en presó de venjança

s'hi acarnissen amb penes que allarguen

fins a la putrefacció

no els cal fonament
no els cal llei
tenen jutges que fan de fiscals
i fiscals que fan de botxins
que gallegen de professional prevaricació

aquesta és l'espaÑa 
amb ñ de carroÑa

amb de llei amb R de rei 

que ens repugna

en defensa pròpia

ferms i esperançats

copejarem la història

fins que torci un vent

que els aboqui al pedregar

i acompanyin el brau 

que hi deixa la pell

per regal de tortura

en places de por i de mort

en mans d'un

que diuen "maestro"

embotit dins d'un vestit 

que li diuen de "luces"

i de "luces" ben poques
"maestro" li diuen
que lluny els queda
l'ofici de savis

serem lliures i vius
per no ser carroÑa

homenot homenatge

és poeta

ens ho peta en claca

amb aquella mena de rimes

o fines o romes
és rapsoda de memòria
i de mans que acaricien
els paisatges narrats 

o desnuen cadenes de feixisme

i ens fa grans i ferms 

contra els monstres pudents
i depravats 

que de cloaca en fan estat

ho dius com qui pregunta
què és poesia si no
pretext de llibertat