sábado, 1 de diciembre de 2012

Sense sostre


Enlluerna un fred esfereïdor
damunt d’una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s’embarbussa corb 
en teranyina de seny sense sentit 
i la solitud li dol més que la resta
com una xacra que l’esbudellés 

1 de desembre de 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario