jueves, 20 de junio de 2013

perfídia

espoliant-me la memòria
mascarant-te en xai
he esdevingut indefens
dels ardits de la serp
m'has buidat ple i sencer
escorxant-me l'ànima
que em sabies no prou forta
 

amb el meu jo extirpat
has dibuixat un nou ésser
l'has fet maligne i abjecte
i l'has publicat a vents
m'has deixat la carn viva
del meu cos espellat
maldit per l’auditori
que ara el sento i visc
lapidant-me sal arreu
 

fou traïció d'amor no d'amants
la pèrdua és total
sens dubte
irreversible com la mort
aquella que en vida
ens ha avesat de sobres
 

no et sé menystenir
ni aprenc a desestimar-te
em dol protegir-me de tu
el rastre d'aquell amor
nascut de cendres
em sagna llàgrimes de silenci
evoca massa trànsits a enlloc

m’espanta que no et sigui 

el mal que et torna i et deleix

2 comentarios:

  1. Ostres, m'has deixat sacsejada.... A saber que has deixat dins el cap
    M'agrada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. En viure massa vides alhora, tot passa de pressa i bojament... Tornaran moments d'escriptura amable o introspectiva.

      Normalitzar fins a fer de la rutina un tresor

      Eliminar