sábado, 9 de noviembre de 2013

nosaltres

fem en confortable nosaltres
que se’ns conjuga de silencis
i paraules tendres
el silenci és cert
la paraula és justa
amb ulls vidriosos
ens miren i admirem
tot ens plau
i en no besar
els llavis dibuixen rialles

com si no fóssim
d’aquest món de mals
impermeables a les seves penes
res distreu la carícia
res ens aparta del compartit
la vida ens fa plens i grans
i se'ns fa grat

fem de la tardor primavera
no ens espanten hiverns
ni freds ni foscors
ens tenim i ens sabem propis
ens pactem incondicionals
perdonem errors de vida
i ja no qüestionem l’elecció
potser ara sí som prou madurs
per entendre'ns entre línies

vam deixar enrere
l'horitzó de destí agre
ens descobrim en dolçors noves
la felicitat ens torna
perquè la dúiem dins
com la llavor que espera

una terra nova on florir

No hay comentarios:

Publicar un comentario