miércoles, 16 de abril de 2014

fum

se'm fa la sensació
de veure't venir a mi
amb el teu pas ferm de sempre
quan ets a tocar
fas amb la teva mà per agafar-me
prenc els teus dits de fum
que s'esvaeixen sense tacte
no et reconec en l'olor
i aquella mirada que em fitava
em travessa sense veure'm
i si em dol la teva absència
més em dol oblidar-te


1 comentario:

  1. Un poema dolorós, d'absència i enyorament. De moment que l'has fet, és que no l'oblides, malgrat el darrer vers.

    Fita

    ResponderEliminar