Catalunya avui

llarga la nit que no permet dia

una gelor balba i blava rau als gebres

tot és previst i el dol fred previsible

ens esmunyen les llibertats i béns

éssers paràsits que ens volen mal

ens buiden de poesia i de vida

ens fan inventar un país nou

de llibertats imprescindibles

i roges il·lusions temperades