cerques la nit de companya

I

cerques la nit de companya
i et peca en veure-la a ella
lluint entres els silencis de lluna
custodiant les seves belleses
que li són encara ben properes
i l'empaites de companya
i t'hi empeltes del seu cos
per curiositat i per seducció
per gust i per un tros d'amor
perquè és impossible
negar-li l'ombra d'una estrella
i perquè se't fa infinit
l'infinitesimal espai que us separa

II

ens ressonen paraules prestes

que refilen entre humors i amors
cantem xarangues de déus poetes
els reescrivim personals i propis
i ens abracem a l'ombra de fanals
amb rubor amagat d'hormones
que ens oloren diferents i salvatges

III

ara més que mai em feia serè

defugia de la rauxa
que m'havia viscut com sóc
que m'havia menat fins ara
que m'omplia de por a diari
i m'engarjolava al silenci

ara més que mai et volia boja

que la bogeria fos comuna
i ens ompli un tros d'història
d'aquella que no haguéssim
escrit mai per vides viscudes