des de la foscor traïdora
de la nit més plena de gent
i buida com mai de companyia
enyoro quan pecàvem junts
d'aquelles mels compartides
amb aquella llibertat retrobada
que ens feia adolescents
ara que el silenci dibuixa pors
que es disfressen de despits
per què fan impossible el difícil?
per què si no és sencer
no pot ser apedaçat?
per què la falsa seguretat
només és la llar de la por?
per què la gallardia absurda
ens roba els destins
i ens agenolla la felicitat?
per què els perquès
gemeguen respostes diferents?
perquè les vides viscudes
es viuran sempre allunyats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.