miércoles, 10 de septiembre de 2014

la felicitat s'agenolla

des de la foscor traïdora
de la nit més plena de gent
i buida com mai de companyia
enyoro de quan pecàvem junts
d'aquelles mels compartides
amb aquella llibertat retrobada
que ens feia adolescents


ara que el silenci dibuixa pors
que es disfressen de despits
 

per què fan impossible el difícil?
 

per què si no és sencer
no pot ser apedaçat?
 

per què de la falsa seguretat
que només és llar de la por?


per què la gallardia absurda
ens roba els destins
i ens agenolla la felicitat?
 

per què els per quès
gemeguen respostes diferents?
 

perquè les vides viscudes
es viuran sempre allunyats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario