la felicitat s'agenolla

des de la foscor traïdora
de la nit més plena de gent
i buida com mai de companyia
enyoro de quan pecàvem junts
d'aquelles mels compartides
amb aquella llibertat retrobada
que ens feia adolescents

ara que el silenci dibuixa pors
que es disfressen de despits
 
per què fan impossible el difícil?
 
per què si no és sencer
no pot ser apedaçat?
 
per què de la falsa seguretat
que només és llar de la por?

per què la gallardia absurda
ens roba els destins
i ens agenolla la felicitat?
 
per què els per quès
gemeguen respostes diferents?
 
perquè les vides viscudes
es viuran sempre allunyats.