raval

I

vivíem als afores
on la ciutat era de diferències
on verd i pedra tenien opció sobre acer i quitrà
on el paisatge s'omplia d'ombres corbes i bellugadisses
on encara hi havia trossos espantats de natura
on freds i calors podien ser contundents
escoltàvem els vents i els colors eren irreproduïbles
l'olor de llenya manava
 
un dia el mantell de la ciutat ens va cobrir
i tot es va tornar diferent
i van dominar l'acer i el quitrà
i les ombres esdevingueren rectes i quietes
i la natura que va poder va fugir
i ni el fred ni la calor mai no acabaven de ser
sordejaven els vents i els colors s'encegaren
l'olor de petroli cremat tot ho manava

i quin mal ens va fer trobar-nos-hi bé

II

vivíem lluny érem dels afores
on la ciutat cremava els paisatges

on verd i pedra tenien opció sobre ferro i quitrà
encara hi havia trossos espantats de natura

era una línia tendre on les sortides de sol
amaraven les boires tòxiques

érem dels marges però sabíem ser pobres
i aquella paradoxa ens feia lliures i dignes

la civilització no era recurs sinó por
l'horitzó de muntanyes era ple de somnis

l'adolescència va omplir aquell paisatge
dels pecats més tendres de la humanitat
 
hi havia encara camps premuts per l'urbs
empesos contra les muntanyes

van haver de passar molts anys
per saber que havíem estat expulsats
i aquell dia va deixar de ploure