Páginas

sábado, 13 de febrero de 2016

Muriel

Matí

avui és un dia de llàgrima tendra
som-hi i amb força
som una terra
que dels miracles em fa rutina


Nit

a la fredor de la nit
dins la llar balba
l'esca encén el fogó
i l'escalf ens abraça
l'esca s'apaga
però el foc queda viu

i ens viu de certesa
ens ofrena el comfort

i més enllà l'esperança
de despertar lliures
en demà de fronteres
noves i netes



et devem una terra lliure
que només sigui nostra

1 comentario:

  1. Ens costarà acostumar-nos a la seva pèrdua. Poemes com el que dediques a la Muriel ens acompanya el dolor i d'alguna manera ens obliga a ser fidels a la seva Idea, que ens hem fet nostra.

    ResponderEliminar