martes, 27 de septiembre de 2016

no sé

no sé
potser et viuré en el núvol de sucre
quan els somnis es dibuixen amables
potser et conviuré entre goig i plaer
i sabré ser ferm
en la voluptuosa fragilitat
que forgen els teus cels
potser em sabràs envolar
pels camins de nit i estels
on recollirem raïms de llàgrimes
per fer-ne rosades de matinada
que les papallones libaran en veu baixa
de fons brillarà la rialla d'un nen
de franca i sincera llibertat
junts farem rimes amb poemes vells
per a versos que l'amor ens inventarà

no sé
potser ho sabré fer
no seré ni adust ni fràgil
ensenyaré als silencis a entendre't
riuré de les paraules que els trenquin
prendré tots els petons guanyats o robats
t'abraçaré per saber-te propera
per saber-me dins

aquelles nits que el fred sap fer eternes
ens faran còmplices del desig
i agrairem la saviesa del fred que les fa eternes

No hay comentarios:

Publicar un comentario