l'ànima de vellut
esdevé de vidres trencats
em dalla el cor
m'esbudella des del cervell fins els testicles
veig en el racó superior
ja tot és superior a mi
com l'aranya em plany i em plora
li sé una mestratge en la cura dels seus
li demano
que em fili els trossos i em sargeixi els parracs
reconstrueixi el que pugui de mi
m'obligui a viure
ni que sigui un parell més de silencis
No hay comentarios:
Publicar un comentario